La TDT en ordre! El meu.

Avui m'agradaria parlar-vos d'una iniciativa que he iniciat jo mateix a casa meva. Es tracta d'ordenar els canals de la nova Televisió Digital Terrestre amb sentit de país.

No cal insistir massa en el fet que la televisió és avui dia una de les principals eines comunicatives de la nostra societat. El que no està tan clar és si aquesta reflecteix fidelment la societat d'on és o, pel contrari, en modifica el seu comportament fent sorgir actituds humanes fins llavors inexistents en aquella societat. Certament telenotícies i documentals han de fer un esforç de realisme que faria justificar el primer. Però no és menys cert que les produccions de ficció han fet sorgir nous comportaments i àdhuc noves personalitats, que fins a llavors només existien en la ment d'un guionista. A més a més les sèries estrangeres han importat a la vegada costums foranis (com el Halloween, últimament). Potser la decisió salomònica seria admetre, doncs, una bidireccionalitat asimètrica entre la televisió (o les televisions) i la societat (o les societats). El que és inqüestionable, però, és que la "caixa tonta" té a les seves mans el gran poder de construir l'imaginari del món que coneixem. Si no fos així només coneixeríem el món que existeix de casa a la feina i de la feina a casa, i en canvi tenim un munt de referents sobre el que passa arreu d'un país i arreu del planeta sencer.

Vista, doncs, la importància de la televisió en les nostres vides, jo he volgut prendre les regnes de l'imaginari que vull que la televisió em transmeti. Allí on visc, els Països Catalans, hi ha dos imaginaris en pugna que coincideixen amb dues identitats col·lectives diferents: la catalana i l'espanyola (també podríem dir-ne castellana). I aleshores em pregunto: Quina és la meva identitat? Quin és l'imaginari que vull que m'influeixi? ...És obvi el que trio, oi? Doncs llavors cal primar els canals de televisió que construeixen aquest imaginari català. Cal posar-los de tal manera que els localitzem amb un sol clic de comandament. Per això he posat els canals catalans als primers números de la meva televisió. Al núm. 1 hi tinc el 3/24; al núm. 2 el 300/Canal Súper 3; al núm. 3 hi tinc TV3 i al núm. 4 hi tinc posat el 33. A més a més és pràctic perquè, al cap i a la fi, i malgrat les crítiques que de tant en tant en faig, són els canals que miro majoritàriament, i són també de llarg els de més qualitat de tot el ventall televisiu.

Naturalment no amago pas que aquí he fet una elecció coherent amb la meva identitat. En aquests mateixos números els partidaris de la identitat espanyola i els nostàlgics del sistema analògic a punt de desaparèixer hi posen la TVE 1 i la TVE 2. Jo, en canvi, els poso al número 11 i 12. Tan senzill, tan fàcil i tan proper.

.

Crítica a Salvador Alemany

Salvador Alemany és un dels homes forts del complex grup econòmic que ha construït "la Caixa". Actualment presideix la companyia Abertis (antiga Acesa) que és la gran cobradora dels peatges de Catalunya, els quals ja fa temps que van amortitzar la construcció de les infraestructures que graven, però allí estan. Acabo de llegir l'entrevista que li ha fet l'Avui aquest cap de setmana. No cal que us la llegiu, és una amalgama de supèrflua teoria econòmica i simples valors liberals. Però indignen algunes part si es contrasten amb la coherència que ha demostrat ell, un dels factòtums de la Caixa. Us en transcric aquí algunes parts i les comento.

****

El Cercle ha demanat el 2009, i ho va fer el 2008 i el 2007, que en una situació en què es qüestionen algunes de les bases del nostre èxit és molt convenient, sense negar l’alternança política, assolir acords d’Estat.

Sr. Alemany. Demana acords d'Estat perquè es qüestiona el sistema. Li estranya? Fem un breu repàs d'on estem: La crisi global va començar al món arran de les fallides d'algunes entitats bancàries nordamericanes que van provocar una contracció de capitals a tot el sistema financer planetari. Al tallar-se les vies del crèdit el consum de béns de producció, béns de consum i totes les iniciatives econòmiques s'han reduït notablement, provocant al seu torn la reducció de la oferta d'aquests béns i, per tant, l'acomiadament de milers de persones que els produïen. L'origen d'aquesta cadena: Bancs que han protagonitzat operacions financeres d'alt risc prestant capitals a qui mai els podria tornar; cadenes absurdes de préstecs (bancs que presten capitals a d'altres bancs a l'X%, els quals presten els mateixos capitals a l'X+1% per treure'n rendibilitat, sense que s'hagi produït cap mena de riquesa pel mig!); i altres causes quan han fet la bola més grossa. Al nostre estat, l'espanyol, la crisi es veu agreujada per l'esclat de la bombolla immobiliària (bé, esclat no, de moment només desinflament) fet que ha paralitzat el sector de la construcció, fins ara el principal sector econòmic d'aquest estat tot i les antigues advertències dels economistes de prestigi. Fins el dia d'avui el nostre sistema econòmic s'ha basat en posar els capitals a l'especulació immobiliària i en crear i crear immobles sense sentit i sense mercat. Avui dia hi ha un milió, 1.000.000, de pisos buits a tot l'estat espanyol.

Per tant, sr, Alemany, li desagrada que es qüestionin les "bases del nostre èxit"? Quin èxit si es pot saber?? La Caixa hi deu haver guanyat molt amb la Immobiliària Colonial, però no pas la resta de persones que integrem el sistema.

****

La societat espanyola no està gaire mobilitzada. I la catalana tampoc. És per això que el Cercle d’Economia crida l’atenció quan emet una opinió compromesa, perquè no hi ha gaires institucions que ho facin.

Sr. Alemany, no parlaré de la societat espanyola, que els seus motius tindrà per estar paralitzada (tots ho sabem, de fet, que la seva mentalitat rendista els ha mantingut a la paràlisi tot el segle passat). Però pel que fa a la poca mobilització de la societat catalana: I què collons s'esperava?! Aquest país té (o tenia, abans de la crisi) una activitat econòmica al mateix nivell que Europa, i els indicadors ho demostraven. Però, a diferència d'Europa, l'estat espanyol no ha volgut invertir a Catalunya els beneficis que aquesta ha produït! Com ja he dit altres vegades, cada any s'han evaporat del sistema econòmic català vint-i-dos mil milions d'euros! 22.000.000.000 que no han anat a parar a la Generalitat de Catalunya! 22.000 MEUR que no han revertit en infraestructures, ni serveis, ni recerca i desenvolupament, ni projectes industrials, etc. Això ha provocat que, al llarg de moltes dècades, la creació d'ocupació, riquesa i benestar social a Catalunya no hagi avançat com el seu dinamisme econòmic hauria permès. En comptes d'això, molts catalans ens hem acostumat a pagar dues vegades pels serveis que ha d'oferir la Generalitat: Fins avui la majoria de ciutadans han pagat els seus impostos, que com que no han servit per dignificar els serveis públics, se n'han anat als circuits d'educació i sanitat privada, pagant un altre cop per aquests serveis. Abans he dit "s'han evaporat". S'han evaporat? No! Se'ls ha emportat Espanya, els nostres diners. Per pagar les desorbitants xifres de funcionaris de moltes zones espanyoles, per pagar ministeris que no haurien d'existir perquè no tenen competències (com el d'Habitatge), per inflar de capitals els bancs i caixes espanyols, per construir autopistes que no van enlloc, etc.

Li estranya, doncs, que la societat catalana estigui poc mobilitzada? La societat catalana, sr. Alemany, està exhausta.

****

Amb tot, fa temps vaig llançar una boutade als presidents Pujol i Maragall: les empreses del país requereixen una certa discriminació positiva.

Quina discriminació econòmica vol que faci la Generalitat, sr. Alemany? Amb quin poder, si no pot decidir gairebé res? Amb quins diners, si no en té? No sigui demagog, vostè sap perfectament que qui té poder i diners és l'estat espanyol. L'estat català no existeix (i vostès no han fet més que posar-li pals a les rodes). Abans demanava "acords d'estat". Però l'estat espanyol es nega a gestionar Catalunya amb criteris de bona governança sinó que prefereix cobrar-ne els impostos i endur-se'ls. Amb els nostres diners i amb un acord d'estat català la modernització de l'aeroport de Barcelona faria anys que s'hauria executat, el tren d'alta velocitat arribaria ja a Perpinyà i més, estaríem construint la via de mercaderies mediterrània! Etc. Els nostres diners hi són, però a Madrid, i Catalunya existeix, però no és un estat.

****

Es pot practicar l’autodefinició: és bo perquè et fa més segur i et pot fer millor. Però en el moment en què això es fa, com és el cas del nou Estatut, no es pot esperar que, necessàriament, tots els altres t’entenguin i, immediatament, el trobin simpàtic. Cal entendre un cert grau d’incomprensió.

Si el tingués al davant, sr. Alemany, s'hauria merescut una escopinada. Li recordo que fou la Caixa, entre altres presents en un famós sopar, qui va ordenar a l'Artur Mas acceptar un estatut insuficient. Ens impedeix fer progressar aquest país, i a sobre vostè el troba poc mobilitzat. Quines penques!

****

“No ens deixem condemnar, els nostres valors no són inventats”

Tots els valors són culturals i inventats pels humans, Salvador, estudiï una mica més abans de dir bajanades. No hi ha valors naturals o innats.

****

A Catalunya tenim un esperit emprenedor indubtable, i no només per fer empreses mercantils: l’associacionisme n’és un exemple. Som participatius, dialogants... Tenim defectes –l’individualisme, per exemple– , però amb les nostres virtuts hem arribat molt lluny. De manera que uns determinats successos, que hem de veure com acaben, no ens poden fer perdre la confiança col·lectiva.

Com ja he dit abans: la societat catalana està exhausta. I ara amb la crisi s'està notant. L'esperit emprenedor, les empreses mercantils, l'associacionisme... Tot això que dieu s'està desmantellant perquè cal finançar-ho i hem arribat a l'esgotament. Com voleu que floreixi tota aquesta activitat amb un espoli de 22.000 MEUR cada any? I més ara que estem en crisi?

****

Salvador Alemany, vos sou una de les persones amb poder fàctic d'aquest país. Per això em permeto dir-vos, encara que no m'escolteu, que us abstingueu de sermonejar-nos a la resta que tenim tan sols el nostre vot legal i la nostra força de treball. No ens exigiu més del que podem donar. Ja hem donat massa. Vos i el que representeu i els qui us segueixen heu estat incapaços d'estructurar un sistema econòmic exitós i heu permès l'espoli permanent de la colònia catalana. El primer que s'ha de mobilitzar i reinventar sou vos: Si voleu que l'economia torni a rutllar haureu de canviar un parell de paradigmes. El primer es diu Espanya.
.

Res a dir...

Aquests dies haureu notat que no he actualitzat gaire. De fet entre tantes notícies decebedores (i amb bastanta feina) no m'havia vist amb cor d'escriure.

Ara mateix tampoc tinc res a dir, però us deixo aquest vídeo hilarant dels Monty Python perquè comencem plegats una setmana més bona que la passada! Si és que no hi ha res com un bon argument (a veure si les televisions d'avui en dia prenen nota!).



.

Sincretisme cultural vs. barbàrie

El nostre país ha estat, tradicionalment, un país que ha acollit molta gent que ha vingut de fora. Això ha fet que arribessin també fenòmens culturals aliens a la cultura catalana tradicional, però que lluny d'empobrir-nos ens enriqueix encara més com a país. Un exemple del que dic el trobem cada dia a un programa preciós que fan a TV3 (avui toca medalla ;) que es diu Karakia, a on recullen la gastronomia que es fa avui dia a Catalunya portada pels nous arribats. Un sempre hi troba quelcom d'interessant i bo per fer a casa. AIXÒ és sincretisme, i és positiu.

Naturalment, però, no tot el que ve de fora ho hem d'adoptar com a bo (així com no tot el que és tradicional s'ha de conservar). Al nostre país tenim unes convencions determinades que són necessàries per garantir un estat de dret i la cohesió social. Per exemple una persona no pot testificar davant d'un tribunal amb la cara tapada perquè això impedeix identificar la persona i valorar-ne el testimoni. De la mateixa manera tampoc hem de tolerar altres pràctiques culturals com l'ablació del clítoris per perillosa per la noia, antihigiència i per impedir-li el gaudi de la vida. I d'exemples altres en trobaríem.

Un d'aquests, el que em motiva per escriure avui, és el dels toros. Cal admetre, però, que les "corridas" i les "matanzas" de toros, o actes més nostrats i pacífics com els bous al carrer, no són un fenòmen modern ja que es van importar als Països Catalans fa massa temps: el segle XIX (aquí els defensors de la tauromàquia acostumen a recordar que la Bullanga del 1833 va començar precisament per una mala actuació de toros a la Barceloneta). De totes maneres no sobra recordar que fou una tradició importada d'Espanya que la practicava ja segles enrere. L'edat d'or d'aquest fenomen cultural, però, ha estat sens cap mena de dubte el segle XX, ja que ha gaudit de la protecció i promoció per part de les dictadures que ens han dominat, les quals sempre han tingut un component espanyolista i espanyolitzador, en el sentit que han promocionat activament el nacionalisme castellà.

Arribada la democràcia (i convençuda la gent que, més o menys, aquesta és de debò) i assolida la modernitat dels països europeus, aquest espectacle sanginari ha anat de cap a caiguda. Avui dia ja no és rendible: ningú va a veure els toros (almenys a Catalunya) i actualment se sostenen gràcies al turisme curiós, bona part del qual abandona les grades indignat (i alguns vomitant). Avui dia hi ha un fort moviment que vol eliminar la violència que s'exerceix en aquest trist espectacle: és la ILP Prou! Han recollit més de 180.000 signatures (quan només en calen 50.000) i previsiblement aquesta ILP no acabarà com la dels trangènics. La iniciativa ha agafat tanta embranzida que se n'han fet ressò alguns mitjans internacionals, els quals són conscients que el rebuig dels catalans a aquesta tradició ve motivat, també, pel rebuig a l'etern intent d'aculturació espanyola que es perpetra a casa nostra.

Deixant de banda el que simbolitzin o no els toros en terres catalanes: que no ens vinguin amb romanços de tradició (ni pròpia ni forana)! Matar un animal amb prepotència i crueltat no té res de bonic, ni útil, ni transmet cap mena de valor d'esforç ni de treball en grup. Si voleu tradició: feu castells!


.

Ara sí: CENSURA

No som a l'altre cantó del planeta. Som a un país veí al nostre, amb el qual, de fet, compartim el mateix estat: Euskal Herria.

Llegeixo a Mèdia.cat i el Directe.cat, els qual es fan ressò d'una notícia del diari basc Deia, que la nova Euskal Telebista fruit del pacte PSOE-PP a Euskadi acaba de destituir dues periodistes de la televisió basca. A més a més han tingut com a premi afegit la dimissió de la cap de la secció de política en desacord amb el que és una evident depuració de professionals. El motiu de les destitucions? Mostrar les reaccions en contra de la detenció d'aquest cap de setmana d'Otegui i altres membres de l'independentisme basc (la meva opinió sobre aquest afer la comparteixo amb el Pere). Ull! També havien mostrat les reaccions a favor de les detencions! Per tant no és que les periodistes no haguessin fet la seva feina amb rigor! És, evidentment, una depuració per mostrar també una part de la realitat existent.

Quan a Catalunya la classe periodística es posa les mans al cap quan es diu que el poder públic ha d'establir els criteris del treball periodístic de la seva pròpia televisió pública sota els paràmetres d'un marc referencial català a través del llibre d'estil, sense que això signifiqui seleccionar notícies = democràcia; a Euskadi es depuren periodistes per mostrar la realitat objectiva de les notícies = totalitarisme. No he vist CAP altre mitjà català fer-se'n ressò. Quins nassos!

Ètiques i periodismes a banda. Quin és el resultat pràctic que es produeix? Els nacionalismes llibertaris com el basc i el català no podem queixar-nos ni fer que els periodistes de les televisions autonòmiques parlin en la llengua pròpia i tractin sobretot les notícies pròpies i la societat pròpia. En canvi el nacionalisme imperialista castellà pot vetar notícies impunement.

Quan el 1983 naixia la televisió catalana va estar fent país durant molts anys, que significa construir l'imaginari social català. Mica en mica, però, ha anat variant aquesta política i el resultat és afavorir l'imaginari castellà a Catalunya, com denunciava fa dos posts.

Conclusió pràctica i objectiva: hi ha dues vares de mesurar. Què cal fer a la televisió pública catalana? Recordar als periodistes que ells són els professionals de la base, però no els propietaris de TV3, i evidenciar-los la diferència entre censurar/manipular, que és el que fan a Euskadi o al País Valencià, i dirigir/orientar, que és el que s'ha de fer a Catalunya i el que fan a tots els països civilitzats europeus. La primera opció és absolutament menyspreable. La segona és el dret democràtic d'un país a fixar els objectius de la seva televisió pública i nacional.

.

Censura

Tot i que en Dani ja em va informar a mitjans setembre que ja no podia saltar-se la censura xinesa sobre el seu bloc, avui ho ha explicat públicament, i per això me'n faig ressò:

Gall de Ferro és un dels blocs que segueixo (bé: que seguia) assíduament, està escrit des de l'altre cantó del món: la Xina. I tracta de temes xinesos. A la Xina, com bé sabreu, hi ha una dictadura de partit, i tenen un concepte de llibertat diguem que... diferent al nostre. El cas és que hi ha un fotimer de pàgines prohibides que no es poden veure des d'aquell país, com ara les perilloses Facebook, Youtube o el servidor de blocs Wordpress, que és el que utilitza en Dani. Fins ara utilitzava els proxys per tal de connectar-se a través d'IP's diferents... Bé realment no en tinc ni idea de com funciona: el cas és que així se saltava la censura i podria publicar al bloc. Aquest estiu, amb la proximitat del 60è aniversari de la revolució xinesa es veu que s'han posat al dia amb la seguretat informàtica i han acabat amb totes les esquerdes del sistema. Avui dia la realitat virtual xinesa està rodejada per una muralla que impedeix la penetració d'informació estrangera, o que els xinesos informin vers l'exterior... Hi han excepcions, és clar: aquelles empreses de la internet que col·laboren amb la dictadura com ara Google (que no em censurin a mi, ara, que Blogger és el seu servei de blocs!).

Dani, nano, em sap molt de greu el que t'ha passat. Em torno a oferir per tal de posar-nos en contacte via correu electrònic i penjar-te els posts al teu bloc. És una mica primitiu, però en qualsevol cas pot funcionar. Així els catalans, i la gent del món, podrem continuar llegint-te.
.

Del periodisme català: provincià i acomplexat. L'estudi de TV3

Res que no sabéssim. La televisió autonòmica (em nego a anomenar-la nacional si no actua com a tal) té un marc referencial espanyol (i espanyolista) en primer lloc, global (i multicultiflowerpower) en segon lloc, i en tercera i última posició (quin remei) català.

El 43% de les notícies genèriques dels serveis informatius de TV3 es dediquen a temes no catalans, sobretot espanyols (el pes d'altres països és ínfim), tan sols el 57% el dediquen a explicar què passa al territori que cobreixen ells i només ells, poc més de la meitat. En canvi jo que visc a comarques sé de sobres que més enllà de Barcelona hi ha moltes notícies d'una importància vital que mai han estat cobertes per "la nostra televisió". Un exemple: als municipis penedesencs de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys la Generalitat vol construir el port logístic de mercaderies més gran de tot Catalunya i més enllà. Tindrà un impacte econòmic importantíssim en un futur. Tindrà un impacte ambiental igualment importantíssim. Hi ha una oposició veïnal fortíssima, els ajuntaments també el rebutgen frontalment, el consell comarcal també hi està en contra, i té el rebuig unànime de la ciutadania penedesenca perquè col·lapsarà les carreteres d'una part important del país (alerta conductors de l'AP7!) i destruirà definitivament el Baix Penedès. Com deia, aquesta notícia encara és hora que hagi de ser coberta. Què espera TV3? Que vingui TVE?! Que vingui la BBC?!?!?!

El drama no s'acaba aquí, però. Si aprofundim les dades per seccions ha quedat demostrat que la secció de política (el poder polític, el legislatiu, l'executiu: l'essència d'un país!) de TV3 prima escandalosament la informació estrangera: les notícies de política són d'un 49% notícies espanyoles! La política propera a la ciutadania, la catalana, a la qual suposadament serveix TV3, tan sols ocupa a la seva graella informativa el 44% de les notícies! Pel que fa a la secció d'economia la preferència per les notícies no catalanes segueix el mateix patró: són el 45% mentre que les espanyoles superen de llarg la meitat de la informació econòmica! I si algú pensa que en cultura TV3 se centra en la catalana que s'ho tregui del cap: en el 59% dels casos no ho és, la cultura catalana només és digna d'un miserable 17% de les notícies culturals!

La mala fe no acaba aquí, tampoc: La sobrerepresentació informativa de notícies de fora de Catalunya no és pas per informar-nos del que passa a la resta de Països Catalans, no pas! Del País Valencià tan sols vénen el 2'5% de les notícies, de les Balears el 2'2%, el 0'7% d'Andorra i tan sols un escandalós 0'2% de la Catalunya Nord! Els rumors que deien que l'incansable Pere Codonyan havia passat autèntiques penúries econòmiques queden confirmats pel poc interès que demostra TV3 en el que ens passa als catalans de l'altra banda de les frontera estatal.

Tot això s'ha sabut gràcies a la investigació de camp realitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el grup periodístic més prestigiós de Catalunya (fins avui... ara els giraran l'esquena) que sovint ha actuat com a consciència col·lectiva d'aquest gremi professional. Aquest estudi ha classificat les 1.913 notícies de 63 informatius i les conclusions són inequívoques: TV3 no actua com a televisió catalana. La notícia ha estat difosa sobretot pels mitjans digitals, la blocosfera i l'Avui. TV3: ni una paraula al respecte. Si voleu veure el vídeo resum d'aquest informe apagueu la televisió i aneu a Vilaweb. No podran fer-se l'orni eternament, perquè aquest estudi s'anirà repetint altres cops i es publicarà a Mèdia.cat. Rectificaran?

De moment avui he assistit, mentre esmorzava, al pornogràfic massatge tailandès que Josep Cuní ha dispensat a la vicepresidenta (espanyola) Maria Teresa Fernández de la Vega al Matins d'avui. Ha estat una entrevista tranquila, en Cuní no l'ha tallat ni una sola vegada (com acostuma a fer), no ha imposat cap axioma a la entrevistada (com acostuma a fer), no s'ha autorespost cap pregunta (com acostuma a fer)... Imagineu-vos si ha estat agradable (sí, sí: en Josep Cuní!) que aquesta ha pogut mostrar-nos el primer somriure que molts li haurem vist fer mai! Tan sols tres de les preguntes eren intencionades:

1. Per què pugen l'IVA si havien dit que la crisi la pagarien els rics?
2. Què en pensa dels mals pronòstics econòmics de l'estat espanyol previstos per diversos organismes internacionals?
3. Què passarà amb l'estatutet dels catalanets?
   

Si això és el que ha de ser TV3 jo no la vull. Que dimiteixi la Terribas (a veure si acabem d'un cop amb aquest corporativisme que blinda durant anys i anys els mateixos periodistes, ja convertits en funcionaris!). O millor encara: privatitzem TV3! Encara estalviarem quatre peles per poder invertir en la indústria decaient d'aquest país o en alguna beca per estudiants brillants, el futur econòmic d'aquest país necessita una economia que funcioni, i no una televisió espanyola més.

.