Avui m'agradaria parlar-vos d'una iniciativa que he iniciat jo mateix a casa meva. Es tracta d'ordenar els canals de la nova Televisió Digital Terrestre amb sentit de país.No cal insistir massa en el fet que la televisió és avui dia una de les principals eines comunicatives de la nostra societat. El que no està tan clar és si aquesta reflecteix fidelment la societat d'on és o, pel contrari, en modifica el seu comportament fent sorgir actituds humanes fins llavors inexistents en aquella societat. Certament telenotícies i documentals han de fer un esforç de realisme que faria justificar el primer. Però no és menys cert que les produccions de ficció han fet sorgir nous comportaments i àdhuc noves personalitats, que fins a llavors només existien en la ment d'un guionista. A més a més les sèries estrangeres han importat a la vegada costums foranis (com el Halloween, últimament). Potser la decisió salomònica seria admetre, doncs, una bidireccionalitat asimètrica entre la televisió (o les televisions) i la societat (o les societats). El que és inqüestionable, però, és que la "caixa tonta" té a les seves mans el gran poder de construir l'imaginari del món que coneixem. Si no fos així només coneixeríem el món que existeix de casa a la feina i de la feina a casa, i en canvi tenim un munt de referents sobre el que passa arreu d'un país i arreu del planeta sencer.
Vista, doncs, la importància de la televisió en les nostres vides, jo he
volgut prendre les regnes de l'imaginari que vull que la televisió em transmeti. Allí on visc, els Països Catalans, hi ha dos imaginaris en pugna que coincideixen amb dues identitats col·lectives diferents: la catalana i l'espanyola (també podríem dir-ne castellana). I aleshores em pregunto: Quina és la meva identitat? Quin és l'imaginari que vull que m'influeixi? ...És obvi el que trio, oi? Doncs llavors cal primar els canals de televisió que construeixen aquest imaginari català. Cal posar-los de tal manera que els localitzem amb un sol clic de comandament. Per això he posat els canals catalans als primers números de la meva televisió. Al núm. 1 hi tinc el 3/24; al núm. 2 el 300/Canal Súper 3; al núm. 3 hi tinc TV3 i al núm. 4 hi tinc posat el 33. A més a més és pràctic perquè, al cap i a la fi, i malgrat les crítiques que de tant en tant en faig, són els canals que miro majoritàriament, i són també de llarg els de més qualitat de tot el ventall televisiu.Naturalment no amago pas que aquí he fet una elecció coherent amb la meva identitat. En aquests mateixos números els partidaris de la identitat espanyola i els nostàlgics del sistema analògic a punt de desaparèixer hi posen la TVE 1 i la TVE 2. Jo, en canvi, els poso al número 11 i 12. Tan senzill, tan fàcil i tan proper.
.
