La realitat és clara, només cal democràcia

Aquests dies em vénen nausees de comprovar (com si no ho sabés ja...) a quina banda de la trinxera se situa cadascú. De veure com els nostres enemics usen totes les eines disponibles travessant la frontera de la democràcia:

Un gobierno de España que porta als tribunals una innocent consulta popular si es demanen coses que interessen a la gent, el seu advocat que és un antidemòcrata falangista, una jutgessa que es passa la llei per la figa dient que l'ajuntament sobrepassa les seves competències quan la consulta no la fa pas ell, i prohibint a l'ajuntament que doni suport a aquesta iniciativa (exemples del que hauria de fer un buen ayuntamiento o otro buen ayuntamiento), un fiscal que vol que els violents intimidin la ciutadania d'Arenys, etc.

Com ja vaig dir no sé quan, l'estat usarà tota la seva força d'espies, buròcrates, soldats i colons per evitar un referèndum. Això que estem vivint només és la punta de l'iceberg que la gent valenta d'Arenys de Munt ha fet aflorar a la superfície. Cal estar preparats pel dia que anem de debò, perquè llavors serà molt pitjor: de la invasió del Palau de la Generalitat en amunt.

Nosaltres hem de demostrar també la nostra pròpia musculatura. Per això és important que sortim al carrer a demostrar quants som i forçar la maquinària. Començant per les nostres pròpies eines: Hem d'exigir als nostres polítics què estan fent per defensar aquest país, exigir-los fulls de ruta clars. La via autonomista s'ha acabat, i és evident que no en tenim prou perquè el nivell de vida dels catalans està en risc per culpa d'aquesta dependència amb Espanya. El mateix conseller Castells al minut 0:33 d'aquest vídeo admet que les eines de la Generalitat autonòmica per sortir de la crisi són poques i ja s'han utilitzat totes, que qui no fa el que hauria de fer és el gobierno de España. I doncs, què esperem per arreglar-nos nosaltres mateixos els nostres problemes? Perquè hem de desesperar-nos amb els que ho haurien de fer per nosaltres? Ja ho diu la dita: Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Em sento representat per Artur Mas...?

Sí, és cert. A algú el sobtarà, però ahir, 24 de juliol del 2009, i sense que serveixi de precedent, qui millor em va representar al Parlament de Catalunya va ser Convergència i Unió (almenys parcialment: al final explico el per què).

Primer de tot, he de reconèixer que a l'últim post em vaig equivocar, no tenia tota la informació necessària: El finançament que ha acordat la Generalitat amb Espanya no compleix pas l'Estatutet del 2006, com vaig dir jo aquest dilluns. El motiu és que l'Estatut (retallat) que tenim vigent contempla, malgrat tot, que el finançament s'ha de fer tenint en compte les tres variables següents:

1. La Població: nombre d'habitants de Catalunya
2. La Immigració: les inversions necessàries per garantir una bona integració: aules d'acollida (sobresaturades), cursos de català (sobresaturats), etc.
3. El Cost diferencial: a Catalunya el cost de la vida és molt alt, a diferència d'Espanya: l'IPC és més alt (Índex de Preus al Consum), els salaris són iguals (els convenis salarials es fan majoritàriament iguals per tot l'estat), els preus i lloguers de l'habitatge són més alts, etc. Invertir 1000 euros a Catalunya té un impacte molt menor que invertir 1000 euros a Extremadura, per tant el finançament ha de tenir en compte aquest cost diferencial.

Doncs bé, el document del finançament de 76 pàgines acordat pel PSC, Esquerra i IC-V amb el Gobierno de España presidit pel PSOE només contempla 1 d'aquestes variables, la de la població. És igual que Catalunya tingui una proporció més alta d'immigrants respecte la població autòctona, és igual que viure a Catalunya sigui més car que a Espanya: tot això no compta, encara que la màxima llei catalana ho digui. La Generalitat de Catalunya ha pactat un acord que està per sota del mínim que els dóna la pròpia llei orgànica que és l'Estatut. I que consti: l'incompliment d'aquests dos criteris no és balder: només pel cost de la vida ja estem parlant de mils de milions d'euros que el nou finançament no tindrà en compte.

El cap de l'oposició també va recordar a la cambra que la Generalitat té un deute amb el Gobierno de España de 4.800 milions € [Apunt: ¡¿Quina puta merda d'estat és aquest en el qual es pot donar que aquesta comunitat autònoma pagui cada any 22.000 milions € a Espanya i el seu govern autonòmic encara quedi a deure!?], diners que hem de tornar en els propers anys. El finançament dels propers cinc anys que ens dóna (= torna) aquest acord de finançament són 3.800 milions €. ... Seré més explícit: algú s'ha adonat que els números del pressupost no quadren??

Aquestes dues coses són les que va denunciar Artur Mas ahir al matí al Parlament. El president Montilla no va poder contradir-lo: perquè és veritat que l'Estatut aprovat conté les variables d'immigració i de cost de la vida, i té raó Artur Mas i la ministra Salgado quan diuen que l'acord de finançament només contempla la població. I és veritat que tenim un deute astronòmic pendent de retornar al Gobierno de España. Per tal de desviar l'atenció el president Montilla va carregar contra el finançament que CiU va pactar el 2001. Chapeau! L'argument no podia ser "que bé que ho hem fet nosaltres"? Doncs serà "que malament que ho vau fer vosaltres"!. I olé!

En resum, que el valor de les lleis espanyoles (i l'Estatut del 2006 és una llei orgànica espanyola) no es calcula segons el contingut jurídic que té com passa a qualsevol estat civilitzat del planeta, sinó que sempre es calcula segons l'interès que hi tinguin els espanyols. El valor que li puguem donar els catalans (encara que ens ajustem escrupolosament a la lletra de les lleis) serà sempre subaltern al que li donguin els espanyols.

Per acabar i per tranquil·litzar aquella gent que em coneix: les coincidències amb CiU són purament circumstancials i s'acaben a aquí i a ahir. Artur Mas es nega reiteradament a fer el pas següent: que és assumir que el recorregut d'una Catalunya espanyola fa temps que s'ha esgotat i per tant cal apostar per fer una nova Catalunya lliure del llast espanyol. De fet, en el seu torn de rèplica Artur Mas va deixar clar que el seu objectiu és que es compleixi l'Estatut, no cap altre . De fet Artur Mas va oferir al tripartit de sumar-se a l'acord de finançament si el govern admet que aquest no arriba als mínims que fixa l'Estatutet. És a dir que està disposat avalar l'acord de finançament en contra dels principis que ell mateix va establir el 2006 en el pacte Mas - ZP si el tripartit accepta que l'error ha estat una mala negociació. Per tant queda clar, un cop més, que CiU continua sent incoherent amb ella mateixa i, de moment, no representa cap alternativa creïble.

Xantatge! Avui ha mort l'Estatut d'Autonomia!

Mans enlaire! Feu el que us digui i conservareu la vida! (però no la bossa...!). Aquest és el gest que es va repetint una vegada i una altra des de fa 300 anys. Avui el nou capítol: El govern espanyol ens obliga a acceptar la seva proposta de finançament o deixarà que la Generalitat faci fallida!!

Zapatero no és Bambi: el que ja sabíem molts avui és un fet que pot veure tothom perquè s'ha descobert ell mateix que sota una falsa aparença d'amabilitat... que darrere d'un fals tarannà dialogant ("talante" en deien!)... hi ha el clàssic polític espanyol centralista pel qual els catalans som una colònia, una província que ha d'obeïr submisa les seves ordres i els interessos castellans. Avui mor agonitzant, després de néixer esquifit i en un part difícil, l'Estatut d'Autonomia del 2006 (també conegut per Estatutet, Estatut de la Vergonya o Estatut de la Moncloa). Francament, ja no m'importa que el Tribunal Constitucional retalli l'estatut, que s'hi exuguin el cul si tan els excita.

Per culpa de la crisi econòmica i de les rebaixes generals d'impostos avui dia la Generalitat té gairebé 5.000 milions € menys que en l'era Pujol, en canvi avui els serveis que ofereix han augmentat i són més cars. ¿És que hem de començar a retallar els serveis que s'ofereixen a la ciutadania quan a les altres comunitats autònomes s'ofereixen més serveis que a casa nostra i ho fan amb els nostres diners? A Andalusia les ortodòncies infantils són gratuïtes (a mi me la va pagar la meva família); a Múrcia cada alumne un portàtil; els espanyols s'enduen totes les beques universitàries mentre que els estudiants catalans en reben només el 9% quan són més del 15% de l'alumnat i a sobre les beques que ens donen són més barates; els trens de rodalies de Madrid han rebut en els últims anys 416 milions € mentre que els 153 milions que han quedat pels ruïnosos trens de Barcelona no han servit ni per fer rutes noves que descongestionin les nostres carreteres saturades; etc. etc.

Sabeu quina quantitat ens oferia ZP a l'última proposta que va fer? 1.200 milions d'€. Amb això no cobrim ni tan sols els ingressos que hem deixat de rebre en els últims anys.

Mentrestant els catalans anem regalant cada any als espanyols 3.000 € per persona, o el que és el mateix 12.000 € per família. Per contra, els espanyols reben cada any en serveis i infraestructures més del que paguen en impostos. Naturalment: ho paguen amb els nostres diners!