Tot i que en Dani ja em va informar a mitjans setembre que ja no podia saltar-se la censura xinesa sobre el seu bloc, avui ho ha explicat públicament, i per això me'n faig ressò:
Gall de Ferro és un dels blocs que segueixo (bé: que seguia) assíduament, està escrit des de l'altre cantó del món: la Xina. I tracta de temes xinesos. A la Xina, com bé sabreu, hi ha una dictadura de partit, i tenen un concepte de llibertat diguem que... diferent al nostre. El cas és que hi ha un fotimer de pàgines prohibides que no es poden veure des d'aquell país, com ara les perilloses Facebook, Youtube o el servidor de blocs Wordpress, que és el que utilitza en Dani. Fins ara utilitzava els proxys per tal de connectar-se a través d'IP's diferents... Bé realment no en tinc ni idea de com funciona: el cas és que així se saltava la censura i podria publicar al bloc. Aquest estiu, amb la proximitat del 60è aniversari de la revolució xinesa es veu que s'han posat al dia amb la seguretat informàtica i han acabat amb totes les esquerdes del sistema. Avui dia la realitat virtual xinesa està rodejada per una muralla que impedeix la penetració d'informació estrangera, o que els xinesos informin vers l'exterior... Hi han excepcions, és clar: aquelles empreses de la internet que col·laboren amb la dictadura com ara Google (que no em censurin a mi, ara, que Blogger és el seu servei de blocs!).
Dani, nano, em sap molt de greu el que t'ha passat. Em torno a oferir per tal de posar-nos en contacte via correu electrònic i penjar-te els posts al teu bloc. És una mica primitiu, però en qualsevol cas pot funcionar. Així els catalans, i la gent del món, podrem continuar llegint-te.
.
Què xungo que encara existeixi censura en alguna banda. Sembla mentida que, a aquestes alçades de la pel·lícula, encara hi hagi gentussa que es dedica a decidir pels altres què poden fer i què no, què poden escriure o llegir, i què no. Quina ràbia i quina impotència.
ResponEliminaI al PV això és cordeta plana. Malauradament. Bona vesprada.
ResponEliminaCom li deies al Dani, Ferran, tenim la sort de ser en una Europa relativament lliure. Hem de procurar vetllar zelosament per la nostra premsa (malgrat les estripades que a vegades n'he fet: perquè cal exigir-los molt més encara!). Malgrat tot, hem d'usar la paraula "relatiu" precisament per la manca d'escrúpols d'alguns governs europeus: a casa nostra el cas del País Valencià que cita en Valldalbaidí, o la Itàlia de Berlusconi.
ResponEliminaÚltima hora!
ResponEliminaEn Dani ha trobat la manera de seguir escrivint al seu bloc. Naturalment no explica quina per tal que segueixi funcionant:
http://galldeferro.wordpress.com/
Molt bé, fantàstic!. No el coneixia aquest blog, però li he estat fent una ullada i m'ha semblat molt interessant. Ha de ser horrible viure en unes condicions així de censura a on el veto a internet casi que és ho de menys.
ResponEliminaSeguiré el gall de ferro, doncs, merci per la informació.
(ah, i estic molt en desacord amb el comentari que vas posar al bloc del Ferran ;-))
XDXD
ResponEliminaAsimetrich, Asimetrich...! Si el que hauria d'estar enfadat sóc jo! Ja temia que no podria continuar il·lustrant-me amb els teus posts de ciència i resulta que no en tenia motiu! Ens podries haver estalviat l'espant! ;-)