La TDT en ordre! El meu.

Avui m'agradaria parlar-vos d'una iniciativa que he iniciat jo mateix a casa meva. Es tracta d'ordenar els canals de la nova Televisió Digital Terrestre amb sentit de país.

No cal insistir massa en el fet que la televisió és avui dia una de les principals eines comunicatives de la nostra societat. El que no està tan clar és si aquesta reflecteix fidelment la societat d'on és o, pel contrari, en modifica el seu comportament fent sorgir actituds humanes fins llavors inexistents en aquella societat. Certament telenotícies i documentals han de fer un esforç de realisme que faria justificar el primer. Però no és menys cert que les produccions de ficció han fet sorgir nous comportaments i àdhuc noves personalitats, que fins a llavors només existien en la ment d'un guionista. A més a més les sèries estrangeres han importat a la vegada costums foranis (com el Halloween, últimament). Potser la decisió salomònica seria admetre, doncs, una bidireccionalitat asimètrica entre la televisió (o les televisions) i la societat (o les societats). El que és inqüestionable, però, és que la "caixa tonta" té a les seves mans el gran poder de construir l'imaginari del món que coneixem. Si no fos així només coneixeríem el món que existeix de casa a la feina i de la feina a casa, i en canvi tenim un munt de referents sobre el que passa arreu d'un país i arreu del planeta sencer.

Vista, doncs, la importància de la televisió en les nostres vides, jo he volgut prendre les regnes de l'imaginari que vull que la televisió em transmeti. Allí on visc, els Països Catalans, hi ha dos imaginaris en pugna que coincideixen amb dues identitats col·lectives diferents: la catalana i l'espanyola (també podríem dir-ne castellana). I aleshores em pregunto: Quina és la meva identitat? Quin és l'imaginari que vull que m'influeixi? ...És obvi el que trio, oi? Doncs llavors cal primar els canals de televisió que construeixen aquest imaginari català. Cal posar-los de tal manera que els localitzem amb un sol clic de comandament. Per això he posat els canals catalans als primers números de la meva televisió. Al núm. 1 hi tinc el 3/24; al núm. 2 el 300/Canal Súper 3; al núm. 3 hi tinc TV3 i al núm. 4 hi tinc posat el 33. A més a més és pràctic perquè, al cap i a la fi, i malgrat les crítiques que de tant en tant en faig, són els canals que miro majoritàriament, i són també de llarg els de més qualitat de tot el ventall televisiu.

Naturalment no amago pas que aquí he fet una elecció coherent amb la meva identitat. En aquests mateixos números els partidaris de la identitat espanyola i els nostàlgics del sistema analògic a punt de desaparèixer hi posen la TVE 1 i la TVE 2. Jo, en canvi, els poso al número 11 i 12. Tan senzill, tan fàcil i tan proper.

.

Ara sí: CENSURA

No som a l'altre cantó del planeta. Som a un país veí al nostre, amb el qual, de fet, compartim el mateix estat: Euskal Herria.

Llegeixo a Mèdia.cat i el Directe.cat, els qual es fan ressò d'una notícia del diari basc Deia, que la nova Euskal Telebista fruit del pacte PSOE-PP a Euskadi acaba de destituir dues periodistes de la televisió basca. A més a més han tingut com a premi afegit la dimissió de la cap de la secció de política en desacord amb el que és una evident depuració de professionals. El motiu de les destitucions? Mostrar les reaccions en contra de la detenció d'aquest cap de setmana d'Otegui i altres membres de l'independentisme basc (la meva opinió sobre aquest afer la comparteixo amb el Pere). Ull! També havien mostrat les reaccions a favor de les detencions! Per tant no és que les periodistes no haguessin fet la seva feina amb rigor! És, evidentment, una depuració per mostrar també una part de la realitat existent.

Quan a Catalunya la classe periodística es posa les mans al cap quan es diu que el poder públic ha d'establir els criteris del treball periodístic de la seva pròpia televisió pública sota els paràmetres d'un marc referencial català a través del llibre d'estil, sense que això signifiqui seleccionar notícies = democràcia; a Euskadi es depuren periodistes per mostrar la realitat objectiva de les notícies = totalitarisme. No he vist CAP altre mitjà català fer-se'n ressò. Quins nassos!

Ètiques i periodismes a banda. Quin és el resultat pràctic que es produeix? Els nacionalismes llibertaris com el basc i el català no podem queixar-nos ni fer que els periodistes de les televisions autonòmiques parlin en la llengua pròpia i tractin sobretot les notícies pròpies i la societat pròpia. En canvi el nacionalisme imperialista castellà pot vetar notícies impunement.

Quan el 1983 naixia la televisió catalana va estar fent país durant molts anys, que significa construir l'imaginari social català. Mica en mica, però, ha anat variant aquesta política i el resultat és afavorir l'imaginari castellà a Catalunya, com denunciava fa dos posts.

Conclusió pràctica i objectiva: hi ha dues vares de mesurar. Què cal fer a la televisió pública catalana? Recordar als periodistes que ells són els professionals de la base, però no els propietaris de TV3, i evidenciar-los la diferència entre censurar/manipular, que és el que fan a Euskadi o al País Valencià, i dirigir/orientar, que és el que s'ha de fer a Catalunya i el que fan a tots els països civilitzats europeus. La primera opció és absolutament menyspreable. La segona és el dret democràtic d'un país a fixar els objectius de la seva televisió pública i nacional.

.

Del periodisme català: provincià i acomplexat. L'estudi de TV3

Res que no sabéssim. La televisió autonòmica (em nego a anomenar-la nacional si no actua com a tal) té un marc referencial espanyol (i espanyolista) en primer lloc, global (i multicultiflowerpower) en segon lloc, i en tercera i última posició (quin remei) català.

El 43% de les notícies genèriques dels serveis informatius de TV3 es dediquen a temes no catalans, sobretot espanyols (el pes d'altres països és ínfim), tan sols el 57% el dediquen a explicar què passa al territori que cobreixen ells i només ells, poc més de la meitat. En canvi jo que visc a comarques sé de sobres que més enllà de Barcelona hi ha moltes notícies d'una importància vital que mai han estat cobertes per "la nostra televisió". Un exemple: als municipis penedesencs de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys la Generalitat vol construir el port logístic de mercaderies més gran de tot Catalunya i més enllà. Tindrà un impacte econòmic importantíssim en un futur. Tindrà un impacte ambiental igualment importantíssim. Hi ha una oposició veïnal fortíssima, els ajuntaments també el rebutgen frontalment, el consell comarcal també hi està en contra, i té el rebuig unànime de la ciutadania penedesenca perquè col·lapsarà les carreteres d'una part important del país (alerta conductors de l'AP7!) i destruirà definitivament el Baix Penedès. Com deia, aquesta notícia encara és hora que hagi de ser coberta. Què espera TV3? Que vingui TVE?! Que vingui la BBC?!?!?!

El drama no s'acaba aquí, però. Si aprofundim les dades per seccions ha quedat demostrat que la secció de política (el poder polític, el legislatiu, l'executiu: l'essència d'un país!) de TV3 prima escandalosament la informació estrangera: les notícies de política són d'un 49% notícies espanyoles! La política propera a la ciutadania, la catalana, a la qual suposadament serveix TV3, tan sols ocupa a la seva graella informativa el 44% de les notícies! Pel que fa a la secció d'economia la preferència per les notícies no catalanes segueix el mateix patró: són el 45% mentre que les espanyoles superen de llarg la meitat de la informació econòmica! I si algú pensa que en cultura TV3 se centra en la catalana que s'ho tregui del cap: en el 59% dels casos no ho és, la cultura catalana només és digna d'un miserable 17% de les notícies culturals!

La mala fe no acaba aquí, tampoc: La sobrerepresentació informativa de notícies de fora de Catalunya no és pas per informar-nos del que passa a la resta de Països Catalans, no pas! Del País Valencià tan sols vénen el 2'5% de les notícies, de les Balears el 2'2%, el 0'7% d'Andorra i tan sols un escandalós 0'2% de la Catalunya Nord! Els rumors que deien que l'incansable Pere Codonyan havia passat autèntiques penúries econòmiques queden confirmats pel poc interès que demostra TV3 en el que ens passa als catalans de l'altra banda de les frontera estatal.

Tot això s'ha sabut gràcies a la investigació de camp realitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el grup periodístic més prestigiós de Catalunya (fins avui... ara els giraran l'esquena) que sovint ha actuat com a consciència col·lectiva d'aquest gremi professional. Aquest estudi ha classificat les 1.913 notícies de 63 informatius i les conclusions són inequívoques: TV3 no actua com a televisió catalana. La notícia ha estat difosa sobretot pels mitjans digitals, la blocosfera i l'Avui. TV3: ni una paraula al respecte. Si voleu veure el vídeo resum d'aquest informe apagueu la televisió i aneu a Vilaweb. No podran fer-se l'orni eternament, perquè aquest estudi s'anirà repetint altres cops i es publicarà a Mèdia.cat. Rectificaran?

De moment avui he assistit, mentre esmorzava, al pornogràfic massatge tailandès que Josep Cuní ha dispensat a la vicepresidenta (espanyola) Maria Teresa Fernández de la Vega al Matins d'avui. Ha estat una entrevista tranquila, en Cuní no l'ha tallat ni una sola vegada (com acostuma a fer), no ha imposat cap axioma a la entrevistada (com acostuma a fer), no s'ha autorespost cap pregunta (com acostuma a fer)... Imagineu-vos si ha estat agradable (sí, sí: en Josep Cuní!) que aquesta ha pogut mostrar-nos el primer somriure que molts li haurem vist fer mai! Tan sols tres de les preguntes eren intencionades:

1. Per què pugen l'IVA si havien dit que la crisi la pagarien els rics?
2. Què en pensa dels mals pronòstics econòmics de l'estat espanyol previstos per diversos organismes internacionals?
3. Què passarà amb l'estatutet dels catalanets?
   

Si això és el que ha de ser TV3 jo no la vull. Que dimiteixi la Terribas (a veure si acabem d'un cop amb aquest corporativisme que blinda durant anys i anys els mateixos periodistes, ja convertits en funcionaris!). O millor encara: privatitzem TV3! Encara estalviarem quatre peles per poder invertir en la indústria decaient d'aquest país o en alguna beca per estudiants brillants, el futur econòmic d'aquest país necessita una economia que funcioni, i no una televisió espanyola més.

.