Crítica a Salvador Alemany

Salvador Alemany és un dels homes forts del complex grup econòmic que ha construït "la Caixa". Actualment presideix la companyia Abertis (antiga Acesa) que és la gran cobradora dels peatges de Catalunya, els quals ja fa temps que van amortitzar la construcció de les infraestructures que graven, però allí estan. Acabo de llegir l'entrevista que li ha fet l'Avui aquest cap de setmana. No cal que us la llegiu, és una amalgama de supèrflua teoria econòmica i simples valors liberals. Però indignen algunes part si es contrasten amb la coherència que ha demostrat ell, un dels factòtums de la Caixa. Us en transcric aquí algunes parts i les comento.

****

El Cercle ha demanat el 2009, i ho va fer el 2008 i el 2007, que en una situació en què es qüestionen algunes de les bases del nostre èxit és molt convenient, sense negar l’alternança política, assolir acords d’Estat.

Sr. Alemany. Demana acords d'Estat perquè es qüestiona el sistema. Li estranya? Fem un breu repàs d'on estem: La crisi global va començar al món arran de les fallides d'algunes entitats bancàries nordamericanes que van provocar una contracció de capitals a tot el sistema financer planetari. Al tallar-se les vies del crèdit el consum de béns de producció, béns de consum i totes les iniciatives econòmiques s'han reduït notablement, provocant al seu torn la reducció de la oferta d'aquests béns i, per tant, l'acomiadament de milers de persones que els produïen. L'origen d'aquesta cadena: Bancs que han protagonitzat operacions financeres d'alt risc prestant capitals a qui mai els podria tornar; cadenes absurdes de préstecs (bancs que presten capitals a d'altres bancs a l'X%, els quals presten els mateixos capitals a l'X+1% per treure'n rendibilitat, sense que s'hagi produït cap mena de riquesa pel mig!); i altres causes quan han fet la bola més grossa. Al nostre estat, l'espanyol, la crisi es veu agreujada per l'esclat de la bombolla immobiliària (bé, esclat no, de moment només desinflament) fet que ha paralitzat el sector de la construcció, fins ara el principal sector econòmic d'aquest estat tot i les antigues advertències dels economistes de prestigi. Fins el dia d'avui el nostre sistema econòmic s'ha basat en posar els capitals a l'especulació immobiliària i en crear i crear immobles sense sentit i sense mercat. Avui dia hi ha un milió, 1.000.000, de pisos buits a tot l'estat espanyol.

Per tant, sr, Alemany, li desagrada que es qüestionin les "bases del nostre èxit"? Quin èxit si es pot saber?? La Caixa hi deu haver guanyat molt amb la Immobiliària Colonial, però no pas la resta de persones que integrem el sistema.

****

La societat espanyola no està gaire mobilitzada. I la catalana tampoc. És per això que el Cercle d’Economia crida l’atenció quan emet una opinió compromesa, perquè no hi ha gaires institucions que ho facin.

Sr. Alemany, no parlaré de la societat espanyola, que els seus motius tindrà per estar paralitzada (tots ho sabem, de fet, que la seva mentalitat rendista els ha mantingut a la paràlisi tot el segle passat). Però pel que fa a la poca mobilització de la societat catalana: I què collons s'esperava?! Aquest país té (o tenia, abans de la crisi) una activitat econòmica al mateix nivell que Europa, i els indicadors ho demostraven. Però, a diferència d'Europa, l'estat espanyol no ha volgut invertir a Catalunya els beneficis que aquesta ha produït! Com ja he dit altres vegades, cada any s'han evaporat del sistema econòmic català vint-i-dos mil milions d'euros! 22.000.000.000 que no han anat a parar a la Generalitat de Catalunya! 22.000 MEUR que no han revertit en infraestructures, ni serveis, ni recerca i desenvolupament, ni projectes industrials, etc. Això ha provocat que, al llarg de moltes dècades, la creació d'ocupació, riquesa i benestar social a Catalunya no hagi avançat com el seu dinamisme econòmic hauria permès. En comptes d'això, molts catalans ens hem acostumat a pagar dues vegades pels serveis que ha d'oferir la Generalitat: Fins avui la majoria de ciutadans han pagat els seus impostos, que com que no han servit per dignificar els serveis públics, se n'han anat als circuits d'educació i sanitat privada, pagant un altre cop per aquests serveis. Abans he dit "s'han evaporat". S'han evaporat? No! Se'ls ha emportat Espanya, els nostres diners. Per pagar les desorbitants xifres de funcionaris de moltes zones espanyoles, per pagar ministeris que no haurien d'existir perquè no tenen competències (com el d'Habitatge), per inflar de capitals els bancs i caixes espanyols, per construir autopistes que no van enlloc, etc.

Li estranya, doncs, que la societat catalana estigui poc mobilitzada? La societat catalana, sr. Alemany, està exhausta.

****

Amb tot, fa temps vaig llançar una boutade als presidents Pujol i Maragall: les empreses del país requereixen una certa discriminació positiva.

Quina discriminació econòmica vol que faci la Generalitat, sr. Alemany? Amb quin poder, si no pot decidir gairebé res? Amb quins diners, si no en té? No sigui demagog, vostè sap perfectament que qui té poder i diners és l'estat espanyol. L'estat català no existeix (i vostès no han fet més que posar-li pals a les rodes). Abans demanava "acords d'estat". Però l'estat espanyol es nega a gestionar Catalunya amb criteris de bona governança sinó que prefereix cobrar-ne els impostos i endur-se'ls. Amb els nostres diners i amb un acord d'estat català la modernització de l'aeroport de Barcelona faria anys que s'hauria executat, el tren d'alta velocitat arribaria ja a Perpinyà i més, estaríem construint la via de mercaderies mediterrània! Etc. Els nostres diners hi són, però a Madrid, i Catalunya existeix, però no és un estat.

****

Es pot practicar l’autodefinició: és bo perquè et fa més segur i et pot fer millor. Però en el moment en què això es fa, com és el cas del nou Estatut, no es pot esperar que, necessàriament, tots els altres t’entenguin i, immediatament, el trobin simpàtic. Cal entendre un cert grau d’incomprensió.

Si el tingués al davant, sr. Alemany, s'hauria merescut una escopinada. Li recordo que fou la Caixa, entre altres presents en un famós sopar, qui va ordenar a l'Artur Mas acceptar un estatut insuficient. Ens impedeix fer progressar aquest país, i a sobre vostè el troba poc mobilitzat. Quines penques!

****

“No ens deixem condemnar, els nostres valors no són inventats”

Tots els valors són culturals i inventats pels humans, Salvador, estudiï una mica més abans de dir bajanades. No hi ha valors naturals o innats.

****

A Catalunya tenim un esperit emprenedor indubtable, i no només per fer empreses mercantils: l’associacionisme n’és un exemple. Som participatius, dialogants... Tenim defectes –l’individualisme, per exemple– , però amb les nostres virtuts hem arribat molt lluny. De manera que uns determinats successos, que hem de veure com acaben, no ens poden fer perdre la confiança col·lectiva.

Com ja he dit abans: la societat catalana està exhausta. I ara amb la crisi s'està notant. L'esperit emprenedor, les empreses mercantils, l'associacionisme... Tot això que dieu s'està desmantellant perquè cal finançar-ho i hem arribat a l'esgotament. Com voleu que floreixi tota aquesta activitat amb un espoli de 22.000 MEUR cada any? I més ara que estem en crisi?

****

Salvador Alemany, vos sou una de les persones amb poder fàctic d'aquest país. Per això em permeto dir-vos, encara que no m'escolteu, que us abstingueu de sermonejar-nos a la resta que tenim tan sols el nostre vot legal i la nostra força de treball. No ens exigiu més del que podem donar. Ja hem donat massa. Vos i el que representeu i els qui us segueixen heu estat incapaços d'estructurar un sistema econòmic exitós i heu permès l'espoli permanent de la colònia catalana. El primer que s'ha de mobilitzar i reinventar sou vos: Si voleu que l'economia torni a rutllar haureu de canviar un parell de paradigmes. El primer es diu Espanya.
.

Em sento representat per Artur Mas...?

Sí, és cert. A algú el sobtarà, però ahir, 24 de juliol del 2009, i sense que serveixi de precedent, qui millor em va representar al Parlament de Catalunya va ser Convergència i Unió (almenys parcialment: al final explico el per què).

Primer de tot, he de reconèixer que a l'últim post em vaig equivocar, no tenia tota la informació necessària: El finançament que ha acordat la Generalitat amb Espanya no compleix pas l'Estatutet del 2006, com vaig dir jo aquest dilluns. El motiu és que l'Estatut (retallat) que tenim vigent contempla, malgrat tot, que el finançament s'ha de fer tenint en compte les tres variables següents:

1. La Població: nombre d'habitants de Catalunya
2. La Immigració: les inversions necessàries per garantir una bona integració: aules d'acollida (sobresaturades), cursos de català (sobresaturats), etc.
3. El Cost diferencial: a Catalunya el cost de la vida és molt alt, a diferència d'Espanya: l'IPC és més alt (Índex de Preus al Consum), els salaris són iguals (els convenis salarials es fan majoritàriament iguals per tot l'estat), els preus i lloguers de l'habitatge són més alts, etc. Invertir 1000 euros a Catalunya té un impacte molt menor que invertir 1000 euros a Extremadura, per tant el finançament ha de tenir en compte aquest cost diferencial.

Doncs bé, el document del finançament de 76 pàgines acordat pel PSC, Esquerra i IC-V amb el Gobierno de España presidit pel PSOE només contempla 1 d'aquestes variables, la de la població. És igual que Catalunya tingui una proporció més alta d'immigrants respecte la població autòctona, és igual que viure a Catalunya sigui més car que a Espanya: tot això no compta, encara que la màxima llei catalana ho digui. La Generalitat de Catalunya ha pactat un acord que està per sota del mínim que els dóna la pròpia llei orgànica que és l'Estatut. I que consti: l'incompliment d'aquests dos criteris no és balder: només pel cost de la vida ja estem parlant de mils de milions d'euros que el nou finançament no tindrà en compte.

El cap de l'oposició també va recordar a la cambra que la Generalitat té un deute amb el Gobierno de España de 4.800 milions € [Apunt: ¡¿Quina puta merda d'estat és aquest en el qual es pot donar que aquesta comunitat autònoma pagui cada any 22.000 milions € a Espanya i el seu govern autonòmic encara quedi a deure!?], diners que hem de tornar en els propers anys. El finançament dels propers cinc anys que ens dóna (= torna) aquest acord de finançament són 3.800 milions €. ... Seré més explícit: algú s'ha adonat que els números del pressupost no quadren??

Aquestes dues coses són les que va denunciar Artur Mas ahir al matí al Parlament. El president Montilla no va poder contradir-lo: perquè és veritat que l'Estatut aprovat conté les variables d'immigració i de cost de la vida, i té raó Artur Mas i la ministra Salgado quan diuen que l'acord de finançament només contempla la població. I és veritat que tenim un deute astronòmic pendent de retornar al Gobierno de España. Per tal de desviar l'atenció el president Montilla va carregar contra el finançament que CiU va pactar el 2001. Chapeau! L'argument no podia ser "que bé que ho hem fet nosaltres"? Doncs serà "que malament que ho vau fer vosaltres"!. I olé!

En resum, que el valor de les lleis espanyoles (i l'Estatut del 2006 és una llei orgànica espanyola) no es calcula segons el contingut jurídic que té com passa a qualsevol estat civilitzat del planeta, sinó que sempre es calcula segons l'interès que hi tinguin els espanyols. El valor que li puguem donar els catalans (encara que ens ajustem escrupolosament a la lletra de les lleis) serà sempre subaltern al que li donguin els espanyols.

Per acabar i per tranquil·litzar aquella gent que em coneix: les coincidències amb CiU són purament circumstancials i s'acaben a aquí i a ahir. Artur Mas es nega reiteradament a fer el pas següent: que és assumir que el recorregut d'una Catalunya espanyola fa temps que s'ha esgotat i per tant cal apostar per fer una nova Catalunya lliure del llast espanyol. De fet, en el seu torn de rèplica Artur Mas va deixar clar que el seu objectiu és que es compleixi l'Estatut, no cap altre . De fet Artur Mas va oferir al tripartit de sumar-se a l'acord de finançament si el govern admet que aquest no arriba als mínims que fixa l'Estatutet. És a dir que està disposat avalar l'acord de finançament en contra dels principis que ell mateix va establir el 2006 en el pacte Mas - ZP si el tripartit accepta que l'error ha estat una mala negociació. Per tant queda clar, un cop més, que CiU continua sent incoherent amb ella mateixa i, de moment, no representa cap alternativa creïble.

Jo dic "No" al finançament, encara que a ningú li importi

No a aquest finançament. A Catalunya no farem cap referèndum per ratificar si aquest finançament compleix amb el nostre Estatut o no, però per si de cas ja avanço que jo dic "no". Crec sincerament que el govern català s'està equivocant molt amb l'acceptació del finançament que ha proposat el govern espanyol de Madrid.

Com ja vaig dir al seu moment: el pressupost de la Generalitat de Catalunya va tenir un dèficit de 4.800 milions € només a l'any 2008. El nou finançament ens en dóna tant sols 3.800 milions en 4 anys! Com pot ser que els catalans paguem cada any 22.000 milions € i només ens en tornin 3.800 durant 4 anys? A quin altre racó de l'Europa civilitzada es dóna una relació tan subalterna com aquesta? A més, aquell dèficit es va cobrir amb avançaments que ens va donar el govern espanyol, avançaments que haurem de tornar properament d'aquests 3.800, és a dir: encara que la xifra sigui petita en cap cas arribarà aquest flux monetari a Catalunya. Senyors de la Cambra de Comerç i de Foment del Treball, sindicats UGT i CCOO: prengui'n nota.

A sobre, això de 3.800 milions € és una xifra que, a banda d'insuficient, és absolutament inventada. La ministra espanyola d'economia Elena Salgado es va negar a confirmar que Catalunya rebria aquests diners, de fet ja s'ha dit que si se sumen les xifres que cada autonomia espera rebre se superen els 11.000 milions que s'han de repartir, així que algú està mentint, i com sempre els perjudicats serem nosaltres (sinó que algú em digui l'última promesa que el govern espanyol hagi complert amb Catalunya...).

Esquerra té raó quan diu que l'Estatut, el qual aquest partit va rebutjar, no permetia exigir res més. Però si llavors el va rebutjar precisament perquè el PSOE i CiU havien retallat l'apartat del finançament, per què avui l'aproven si aquest és el mateix? Que CiU són incoherents i els socialistes uns mentiders ja ho sabíem. La novetat és que Esquerra, després que el 2003 i el 2006 poséssin els grans temes pendents d'aquest país a debat (autogovern i finançament) quan la resta els ignorava; avui dia, 2009, la mateixa Esquerra se n'oblidi per tal de poder sortir a la foto. Em pregunto com s'ho farà a partir d'ara per reclamar el concert econòmic, si ha acceptat la LOFCA.

Per acabar, no em voldria privar de fer una breu reflexió sobre les fotos polítiques. I és que me'n faig creus de la poca vergonya dels mitjans de comunicació a l'hora de fer-les: El 2006 la foto de l'Estatut es va vendre des de tots els mitjans de comunicació (des de TV3 a la Vanguardia) de manera positiva, com un avanç indiscutible per Catalunya i que s'havia d'acceptar. Es va deixar sense cobertura mediàtica tota posició contrària (com per exemple la manifestació del 18 de febrer). Malgrat la campanya descarada que van fer els periodistes, el referèndum va ser un fracàs rotund: només va anar votar el 49% de la població (i d'aquests només fou el 73% que el va aprovar), ni tant sols la meitat de la ciutadania (en canvi a les següents eleccions la participació va ser del 70% cosa que prova que la societat catalana no és que estigui desmobilitzada sinó que va reaccionar amb desconfiança davant d'aquell Estatut que era rebutjat pel partit més catalanista del Parlament).

En canvi la foto que s'està fent ara el 2009 sobre l'acord de finançament no és pas la mateixa: aquest cop els mitjans de comunicació estan fent la feina que els pertoca de contrastar la informació: es dóna àmplia cobertura a la posició contrària de CiU, s'analitza concretament l'acord, se'ns explica el perquè no es pot aplicar el principi d'ordinalitat, etc. Aquest criticisme sobtat em fa molt mala espina.

Bé, això és el que penso. Sobre el tema nuclear d'aquest post: us deixo un vídeo de la degana d'economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, que explica perquè aquest acord de finançament no és bo per Catalunya:

Digues que faràs PSC!

Les relacions entre Catalunya i Espanya es van escalfant. Els partits polítics del país (el nostre) hauran de dir NO a un finançament que ens deixarà endeutats i que condemnarà la productivitat i el benestar social de catalans i catalanes. El PSC haurà de decidir properament a qui serà fidel: si a la ciutadania treballadora catalana o a l'Espanya rendista que viu dels nostres impostos. ¿Els 25 diputats del PSC del Congrés espanyol trencaran amb el PSOE per poder garantir el futur de catalanes i catalans?




Quan ningú t'escolti,
digues què faràs?
Quan ningú et suporti,
de què et disfressaràs?
Quan la penya s'empani
de quin pal vas...!
On t'amagaràs?! On t'amagaràs?!

(bis)

Cuida la gent que realment t'importa!
I tanca la porta a qui no es comporta!
Si vas del pal però t'és igual:
Ara per ara, ni la família no et suporta!
Escolta!
Canvia d'actitud! I dona-li la volta!
Canvia per dins, també fem la revolta!
Tu xapa la boca, calla i escolta!


Quan ningú t'escolti,
digues què faràs?
Quan ningú et suporti,
de què et disfressaràs?
Quan la penya s'empani
de quin pal vas...!
On t'amagaràs?! On t'amagaràs?!

(bis)

Quan no siguis ningú, quan ja no pintis res...
Quan ningú ja no et pari més pel carrer, no...
Quan les teves paraules no vulguin dir res...
El teu missatge ha perdut tot alè!
Les teves passes ja no saps perquè no et porten enlloc!
Has perdut el caché!

Si totes les mentides se'n van per la totxa...
I ets incapaç de reconèixer que t'equivoques...
Si totes les mentides se't mengen per dintre...
I al final tothom estarà cansat de tu i del teu joc brut!

Perquè:

Quan ningú t'escolti,
digues què faràs?
Quan ningú et suporti,
de què et disfressaràs?
Quan la penya s'empani
de quin pal vas...!
On t'amagaràs?! On t'amagaràs?!

(bis)

Xantatge! Avui ha mort l'Estatut d'Autonomia!

Mans enlaire! Feu el que us digui i conservareu la vida! (però no la bossa...!). Aquest és el gest que es va repetint una vegada i una altra des de fa 300 anys. Avui el nou capítol: El govern espanyol ens obliga a acceptar la seva proposta de finançament o deixarà que la Generalitat faci fallida!!

Zapatero no és Bambi: el que ja sabíem molts avui és un fet que pot veure tothom perquè s'ha descobert ell mateix que sota una falsa aparença d'amabilitat... que darrere d'un fals tarannà dialogant ("talante" en deien!)... hi ha el clàssic polític espanyol centralista pel qual els catalans som una colònia, una província que ha d'obeïr submisa les seves ordres i els interessos castellans. Avui mor agonitzant, després de néixer esquifit i en un part difícil, l'Estatut d'Autonomia del 2006 (també conegut per Estatutet, Estatut de la Vergonya o Estatut de la Moncloa). Francament, ja no m'importa que el Tribunal Constitucional retalli l'estatut, que s'hi exuguin el cul si tan els excita.

Per culpa de la crisi econòmica i de les rebaixes generals d'impostos avui dia la Generalitat té gairebé 5.000 milions € menys que en l'era Pujol, en canvi avui els serveis que ofereix han augmentat i són més cars. ¿És que hem de començar a retallar els serveis que s'ofereixen a la ciutadania quan a les altres comunitats autònomes s'ofereixen més serveis que a casa nostra i ho fan amb els nostres diners? A Andalusia les ortodòncies infantils són gratuïtes (a mi me la va pagar la meva família); a Múrcia cada alumne un portàtil; els espanyols s'enduen totes les beques universitàries mentre que els estudiants catalans en reben només el 9% quan són més del 15% de l'alumnat i a sobre les beques que ens donen són més barates; els trens de rodalies de Madrid han rebut en els últims anys 416 milions € mentre que els 153 milions que han quedat pels ruïnosos trens de Barcelona no han servit ni per fer rutes noves que descongestionin les nostres carreteres saturades; etc. etc.

Sabeu quina quantitat ens oferia ZP a l'última proposta que va fer? 1.200 milions d'€. Amb això no cobrim ni tan sols els ingressos que hem deixat de rebre en els últims anys.

Mentrestant els catalans anem regalant cada any als espanyols 3.000 € per persona, o el que és el mateix 12.000 € per família. Per contra, els espanyols reben cada any en serveis i infraestructures més del que paguen en impostos. Naturalment: ho paguen amb els nostres diners!