Un dia trist per la iniciativa pròpia

Sí, ho he de reconèixer, avui ja no estic tant content. Ja no pel fet que el meu parlament hagi rebutjat la prohibició dels transgènics a Catalunya que jo recolzava (els quals es van expandint irremeiablement i contaminen els conreus ecològics sense que s'hi pugui fer res), que també. El motiu és, sobretot, la forma indignant de com s'ha rebutjat: De la pitjor manera com ho pot fer una cambra legislativa, arxivant l'expedient sense ni debatre el projecte de llei.

El Parlament és la seu dels molts pensaments que afloren al si de la nació, on els nobles representants de la nostra societat inicien els temes de debat, exposen els seus arguments en pro i en contra, cadascú segons la seva legítima ideologia, i finalment prenen una decisió que haurà de respectar tothom. Però per tal de fer una democràcia més participativa el nostre sistema preveu que la ciutadania també pugui presentar els seus temes de debat, els seus projectes de llei, un cop hagi demostrat que és una qüestió que preocupa a un nombre notable de la nostra societat, és clar: i això es pot fer a través de ILPs: Iniciatives Legislatives Populars Un mecanisme més per tal que aquella gent que pren la iniciativa i s'organitza pugui també incidir en la reforma i millora de societat en què vivim.

Jo ja sabia que les ILPs són una eina poc efectiva, ja que un cop arriba al Parlament els representants polítics poden girar-la del revés i, si volen, aprovar una llei en la posició radicalment contrària a l'esperit que tenia quan es va presentar. Un exemple hipòtetic: el procés final d'aquesta ILP hauria pogut ser perfectament una llei que protegís (més encara...) els transgènics a Catalunya i prohibís el cultiu ecològic, per exemple. Ei, i que consti, no ho critico pas tampoc: són els responsables escollits per la ciutadania els qui han de legislar trobant les majories necessàries a la cambra. El que és indignant, però, i que certament desconeixia, és que el Parlament tingui la potestat de prohibir-ne el debat de l'exposició dels arguments! Malgrat que s'hagin recollit moltes més de les cinquanta mil signatures que fan falta: s'han recollit un total de 105.000 signatures! (De les quals en són vàlides només 69.000 perquè un funcionari incompetent va donar uns papers legals on s'han de recollir les signatures en què no es demanava el DNI! I malgrat ser un error administratiu del parlament no les volen comptar ni rescabalar l'error!). El Parlament acaba d'insultar tota aquella gent que ha signat per un projecte en el que creu, però sobretot ha insultat tota aquesta gent que hem estat recollint les signatures confiant en el sistema. Un cop feta tota la feina, sense valorar-la ni discutir-ne els arguments, se'ns ha dit, simplement: "no".

Els partits del no: PP, PSC i CiU. He sentit l'explicació del no que ha donat el diputat convergent Josep Grau: genèrica i plena de mitges veritats o directament tòpics falsos (que no són perjudicials, que altres governs els permeten, que la ciència els avala, que són els pagesos qui els trien, etc.). Senyor Grau, avui no era el dia per exposar els seus arguments, com ja he dit abans absolutament legítims, avui s'havia de decidir simplement si la llei seria debatuda o no al Parlament en les futures sessions, una decisió que crec que la cambra no hauria de tenir el dret de prendre si ja s'han recollit milers de signatures. L'absència de debat ha impedit, doncs, que s'aportin els estudis científics necessaris (a favor i en contra) o les ponències dels experts (a favor i en contra) o els estudis econòmics (a favor i en contra).

Aquest pervers mecanisme legal de les ILP és una deslleialtat a la democràcia, un menyspreu a la iniciativa ciutadana. Els partits que han votat "no al debat" han rebutjat, doncs, que la ciutadania pugui presentar un projecte de llei directament, prefereixen tenir el monopoli del que es coneix com a iniciativa legislativa: queda clar, doncs, que només el govern i només el Parlament la poden exercir. PP, PSC i CiU només ens esperen cada quatre anys, doncs que no comptin mai més amb mi.

Esquerra i Iniciativa són els partits que defensaven el contingut (o bona part) de la ILP. Ja sabíem que estaven sols. Però avui no s'han quedat sols defensant un planeta sostenible: avui s'han quedat sols defensant la democràcia.