Líders de pa sucat amb oli

Així no anem enlloc. De poc valen les grans posades en escena proclamant als quatre vents un canvi per Catalunya, de res serveix prometre que es governarà amb els millors, si el que vol ser president del país té unes conviccions tan febles.

Artur Mas creu que la llei del cinema ha posat el llistó massa alt: considera que el 50% de pel·lícules en català (a Catalunya) és demanar massa. Ho acabo de saber al llegir les últimes ratlles d'aquesta notícia sobre el lock out dels cinemes. És aquesta la seva promesa electoral definitiva sobre el tema? Sr. Mas, els catalans no ens ho mereixem. Si sense el pes del govern ni dels compromisos adquirits encara li manca decisió i lideratge en un afer que vol equiparar (que no normalitzar) la nostra llengua marginada dels cinemes, no crec que estigui preparat per dirigir el país cap a un futur millor.
.

Felicitats per tothom!

Aquests dies hem pogut veure una bona notícia per la televisió. Al dir això, suposo que ja sabeu quina és, perquè em sembla que no n'hi ha hagut cap més... Efectivament: es tracta del progrés de la Viquipèdia en català la qual ha superat la xifra de 200.000 entrades! Felicitats viquipedistes de tots els Països Catalans!

A risc de ser titllat de cursi, per mi aquest és un dels projectes més meravellosos del món, bonic, altruista... M'emociono de debò quan penso en els milions de persones d'arreu del planeta amb iniciativa que dediquen part del seu temps, certament alguns molt de temps, a posar per escrit el coneixement de la realitat que la humanitat ha anat acumulant i construint al llarg dels segles. Un escrit lliure de qualsevol dret d'autor, és a dir que no cal comprar cap llibre ni CD ni suport per accedir-hi, que es pot reproduir amb plena llibertat, que es pot modificar per millorar-lo i tot!

*****

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès) és un projecte que va néixer el 2001 de la mà de Jimmy Wales i Larry Sanger, el primer d'aquests avui és el president de la Fundació Wikimedia, la qual engloba d'altres projectes semblants com Wiktionary, Wikiquote, Wikibooks, Wikisource... La cerca d'universalitat d'aquest projecte els va dur a iniciar-lo també en d'altres llengües a banda de l'anglès, i per decisió expressa de Jimmy Wales la nostra estimada llengua catalana va tenir l'immens honor de ser la segona en tenir la seva versió de l'enciclopèdia on-line el dia 16 de març del 2001 a les 21:07 UTC, iniciada per l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El primer article de parla no anglesa que s'edità mai és el de l'àbac. Fou creat el 17 de març a les 01:41 UTC per l'usuari anònim 194.158.80.xxx. Des de llavors han anat sorgint versions en altres llengües, avui en són 236 d'actives! En total el projecte Viquipèdia (o Wikipedia) té més d'onze milions, 11.000.000, d'articles publicats!

Tan sols vuit anys després de la seva creació la versió catalana hi ha contribuït amb més de 200.000 articles. Potser una xifra inferior a les versions anglesa (3.041.000 articles), alemanya (959.000) o francesa (850.000), per citar les tres primeres, però sens dubte una xifra brillant en proporció amb el nombre de parlants de la llengua catalana (9.000.000 de persones a tot estirar). El que no ens disputa ningú, però, és l'excel·lència de la nostra feina: la nostra versió és al 2n lloc de totes les viquipèdies pel que fa a la qualitat dels seus articles. Actualment tenim més de 1.300 usuaris en actiu (i molts milers més que hi han participat alguna vegada).

Algú farà referència a les tradicionals crítiques que es fan al projecte Viquipèdia: És molt fàcil fer-hi vandalisme? Cert, però aquest és vigilat a temps real, i a més és fàcilment detectable, aleshores qualsevol persona pot anar a l'historial d'aquell article i posar la versió prèvia a l'acte vandàlic. S'hi poden escriure falsedats? Extremament difícil, perquè qualsevol article que es crea o es modifica és sempre revisat per altra gent i a més a més s'han de posar notes al peu de pàgina que citin les fonts on es pugui comprovar aquell contingut. I això em duu a la tercera gran crítica: I les meritòries enciclopèdies en paper? Escrites per professionals, rigoroses amb el seu contingut, proves materials de la veritat... No suposarà la seva desaparició? MAI! Les meritòries enciclopèdies de paper són precisament la font més preuada de coneixement de la Viquipèdia, juntament amb la resta de llibres i manuals. Sense ells no seria possible aquest projecte! La Viquipèdia no és una font en si mateixa, és un mitjà a través del qual viatja la informació cap a molta més gent de la que podrien arribar mai les fonts en paper. És un fòrum on es discuteix l'escriptura dels articles (al costat de cada article podeu veure la pestanya "discussió" on els usuaris argumenten com s'hauria d'escriure), i els articles polèmics mai mostren una sola versió sinó que s'hi reflecteixen respectuosament tots els punts de vista (si aquests es suporten amb fets i fonts fiables en paper els viquipedistes no esborrem mai el punt de vista que no compartim, sinó que escrivim el nostre a continuació).

Ja em perdonareu la poca cohesió i la dispersió del contingut del post d'avui, però portava uns quants dies que quan intentava escriure'l no em sortia res ben fet. Reconec que sóc una mica sensiblero... Certament revelo la meva condició de viquipedista des de fa més de quatre anys. Tot i ser actiu, no sóc dels que més editen, tant sols unes 1.500 edicions, poquetes, però puc enorgullir-me de dir que sóc l'autor original d'uns quants articles, i modificador d'altres centenars. He contribuït amb el meu granet a escampar el coneixement universal, a exercir iniciativa pròpia per millorar aquest món. No sóc un metge sense fronteres, no sóc bomber sense fronteres, no sóc cooperant... Jo sóc viquipedista.

Us deixo l'enllaç de l'últim Espai Internet

http://www.tv3.cat/videos/1509989
.

Quan la normalitat és castigada

El clima nacional es va escalfant. Jo ho crec, m'agrada creure-ho, i a més a més ho veig, és un fet empíric (com el 40% de la població d'Arenys que és inequívocament independentista, i la resta encara s'ha de pronunciar). Tan se val per on naveguis, per vídeos de qualsevol temàtica del You Tube o per les notícies del 3/24: inevitablement els comentaris sobre els catalans i llur futur polític afloren arreu com mai havia passat. El que m'ha sobtat, i per això escric el post, és que, de fet, no és un tema que acostumem a posar nosaltres, els catalans independentistes, als debats de la internet quotidiana; sinó que acostumen a ser els propis espanyols unionistes els que el fan néixer amb les seves actituds intolerants. Naturalment nosaltres reaccionem responent a les acusacions que s'ens fan gratuïtament, i llavors les llistes de comentaris es fan llaaaaaaaargues llargues.

Últimament, de fet passa cada dia i per això no hi donem la importància que té, m'he molestat a recollir-ne alguns exemples. Amb el que portem de mes de setembre s'han documentat dos casos de discriminació per utilitzar la llegua catalana (una llengua que és constitucionalment tan espanyola com la castellana). A Mallorca és bastant freqüent que la Guàrdia Civil s'encari amb aquella ciutadania que té la gosadia de no adaptar-se al seu clixé del que significa ser español: una parella ho va comprovar en la pròpia pell quan ell va ser detingut a l'aeroport per no dirigir-se en cristiano a un funcionari (es veu que a casa nostra un funcionari no és un servidor públic, ans el contrari). El mateix li va passar a una dona en una de les poques comissaries de la Policia Nacional que encara queden a Barcelona. En aquest cas els agents es van enfurismar doblement: no només perquè xerrava en llengua catalana, sinó perquè era catalana d'adopció! Com tanta altra gent, de fet (la meva família sense anar més lluny) aquesta dona va integrar-se al país on va arribar. Això és el que més mal els fa, perquè aquesta dona estava marcant la ratlla entre el bon exemple i el mal exemple, i els deixa en evidència a aquests funcionaris que s'han negat al llarg dels segles a aprendre l'idioma de la gent a qui serveixen.

L'unionisme monolingüístic espanyol no para de generar notícies. La d'ahir era Esperanza Aguirre denunciant que els catalans taquem la Immaculada Constitució (com fa la Guàrdia Civil i la Policia Nacional cada dia...) perquè volem robar competències de l'estat (que no són estat les comunitats autònomes?) perquè en alguns pocs casos la Generalitat - i la Junta d'Andalusia, per cert - pugui concedir permisos de treball (Ull: només es tracta de segellar un paper, no de marcar les polítiques perquè això ho farà Madrid). No us perdeu els alarmistes arguments del conseller d'immigració madrileny, a l'estil del contubernio rojo-separatista.

I hi haurà altres novetats periodístiques, us ho asseguro. N'hi haurà fins que una majoria social amb el cap clar decideixi que el país ha de canviar de projecte. polític i econòmic. Haurem de comptar amb tothom: catalans de la ceba, catalans que vénen d'Espanya, i els nous catalans. Siguem perseverants, com els exemples que he esmentat avui, i la fruita madura caurà pel seu propi pes.