L'editorial comuna de la catosfera: La indignitat d'Espanya

L'editorial comuna dels blocaires:

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar d'acontentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu perquè avancem sense ell.

INDEPENDÈNCIA

.

Censura

Tot i que en Dani ja em va informar a mitjans setembre que ja no podia saltar-se la censura xinesa sobre el seu bloc, avui ho ha explicat públicament, i per això me'n faig ressò:

Gall de Ferro és un dels blocs que segueixo (bé: que seguia) assíduament, està escrit des de l'altre cantó del món: la Xina. I tracta de temes xinesos. A la Xina, com bé sabreu, hi ha una dictadura de partit, i tenen un concepte de llibertat diguem que... diferent al nostre. El cas és que hi ha un fotimer de pàgines prohibides que no es poden veure des d'aquell país, com ara les perilloses Facebook, Youtube o el servidor de blocs Wordpress, que és el que utilitza en Dani. Fins ara utilitzava els proxys per tal de connectar-se a través d'IP's diferents... Bé realment no en tinc ni idea de com funciona: el cas és que així se saltava la censura i podria publicar al bloc. Aquest estiu, amb la proximitat del 60è aniversari de la revolució xinesa es veu que s'han posat al dia amb la seguretat informàtica i han acabat amb totes les esquerdes del sistema. Avui dia la realitat virtual xinesa està rodejada per una muralla que impedeix la penetració d'informació estrangera, o que els xinesos informin vers l'exterior... Hi han excepcions, és clar: aquelles empreses de la internet que col·laboren amb la dictadura com ara Google (que no em censurin a mi, ara, que Blogger és el seu servei de blocs!).

Dani, nano, em sap molt de greu el que t'ha passat. Em torno a oferir per tal de posar-nos en contacte via correu electrònic i penjar-te els posts al teu bloc. És una mica primitiu, però en qualsevol cas pot funcionar. Així els catalans, i la gent del món, podrem continuar llegint-te.
.