El nostre país ha estat, tradicionalment, un país que ha acollit molta gent que ha vingut de fora. Això ha fet que arribessin també fenòmens culturals aliens a la cultura catalana tradicional, però que lluny d'empobrir-nos ens enriqueix encara més com a país. Un exemple del que dic el trobem cada dia a un programa preciós que fan a TV3 (avui toca medalla ;) que es diu Karakia, a on recullen la gastronomia que es fa avui dia a Catalunya portada pels nous arribats. Un sempre hi troba quelcom d'interessant i bo per fer a casa. AIXÒ és sincretisme, i és positiu.Naturalment, però, no tot el que ve de fora ho hem d'adoptar com a bo (així com no tot el que és tradicional s'ha de conservar). Al nostre país tenim unes convencions determinades que són necessàries per garantir un estat de dret i la cohesió social. Per exemple una persona no pot testificar davant d'un tribunal amb la cara tapada perquè això impedeix identificar la persona i valorar-ne el testimoni. De la mateixa manera tampoc hem de tolerar altres pràctiques culturals com l'ablació del clítoris per perillosa per la noia, antihigiència i per impedir-li el gaudi de la vida. I d'exemples altres en trobaríem.
Un d'aquests, el que em motiva per escriure avui, és el dels toros. Cal admetre, però, que les "corridas" i les "matanzas" de toros, o actes més nostrats i pacífics com els bous al carrer, no són un fenòmen modern ja que es van importar als Països Catalans fa massa temps: el segle XIX (aquí els defensors de la tauromàquia acostumen a recordar que la Bullanga del 1833 va començar precisament per una mala actuació de toros a la Barceloneta). De totes maneres no sobra recordar que fou una tradició importada d'Espanya que la practicava ja segles enrere. L'edat d'or d'aquest fenomen cultural, però, ha estat sens cap mena de dubte el segle XX, ja que ha gaudit de la protecció i promoció per part de les dictadures que ens han dominat, les quals sempre han tingut un component espanyolista i espanyolitzador, en el sentit que han promocionat activament el nacionalisme castellà.
Arribada la democràcia (i convençuda la gent que, més o menys, aquesta és de debò) i assolida la modernitat dels països europeus, aquest espectacle sanginari ha anat de cap a caiguda. Avui dia ja no és rendible: ningú va a veure els toros (almenys a Catalunya) i actualment se sostenen gràcies al turisme curiós, bona part del qual abandona les grades indignat (i alguns vomitant). Avui dia hi ha un fort moviment que vol eliminar la violència que s'exerceix en aquest trist espectacle: és la ILP Prou! Han recollit més de 180.000 signatures (quan només en calen 50.000) i previsiblement aquesta ILP no acabarà com la dels trangènics. La iniciativa ha agafat tanta embranzida que se n'han fet ressò alguns mitjans internacionals, els quals són conscients que el rebuig dels catalans a aquesta tradició ve motivat, també, pel rebuig a l'etern intent d'aculturació espanyola que es perpetra a casa nostra.
Deixant de banda el que simbolitzin o no els toros en terres catalanes: que no ens vinguin amb romanços de tradició (ni pròpia ni forana)! Matar un animal amb prepotència i crueltat no té res de bonic, ni útil, ni transmet cap mena de valor d'esforç ni de treball en grup. Si voleu tradició: feu castells!
.
Roger el tema dels toros crec que és un tema amb el qual s'ha d'anar amb peus de plom i que hi ha molta hipocresia pel mig. Vull dir que s'exigeix eliminar les corrides per un tema de violència amb el brau, correcte, però què passa amb els pollastres de les granges que són cepats per morir en condicions poc 'humanes'? i així amb altres casos. I una altra cosa segurament nosaltres pensem que no hi ha tradició taurina a Barcelona però tinc algun conegut que és aficionat i t'haig de dir que quan bé per exemple Jose Tomàs les entrades s'esgoten com si fos un concert d'U2.
ResponEliminaPel que fa als pollastres no passa pas per culpa meva, ja que sóc vegetarià.
ResponEliminaPel que fa a les actuacions d'en José Tomás: Omplir la Monumental no és difícil, i menys si vénen en autocars d'Aragó i més lluny encara. En tot cas, com deia al post: "que no ens vinguin amb romanços de tradició (ni pròpia ni forana)". El fet que una manifestació cultural sigui pròpia no és un argument suficient per mantenir-la (com no ho és que vingui de fora). L'argument definitiu, crec, són els valors que transmet.
Només un petit aspecte de... discrepància? (deu ser el primer cop, des que et llegeixo!): és real això que els toros no són tradició a Catalunya, també? No sé d'on ho he tret, però em feia l'efecte que també al nostre país són tradició de fa mooolt de temps. Ara, que pot ser que els haguessin portant els espanyols... fa mooolt de temps! Potser sí.
ResponEliminaEn qualsevol cas, com dius tu al final del teu post, per mi l'important no és si és tradició o no: és que es tracta d'una salvatjada, i punt. Toros? No!