dimecres, 21 d’octubre de 2009

Ara sí: CENSURA


No som a l'altre cantó del planeta. Som a un país veí al nostre, amb el qual, de fet, compartim el mateix estat: Euskal Herria.

Llegeixo a Mèdia.cat i el Directe.cat, els qual es fan ressò d'una notícia del diari basc Deia, que la nova Euskal Telebista fruit del pacte PSOE-PP a Euskadi acaba de destituir dues periodistes de la televisió basca. A més a més han tingut com a premi afegit la dimissió de la cap de la secció de política en desacord amb el que és una evident depuració de professionals. El motiu de les destitucions? Mostrar les reaccions en contra de la detenció d'aquest cap de setmana d'Otegui i altres membres de l'independentisme basc (la meva opinió sobre aquest afer la comparteixo amb el Pere). Ull! També havien mostrat les reaccions a favor de les detencions! Per tant no és que les periodistes no haguessin fet la seva feina amb rigor! És, evidentment, una depuració per mostrar també una part de la realitat existent.

Quan a Catalunya la classe periodística es posa les mans al cap quan es diu que el poder públic ha d'establir els criteris del treball periodístic de la seva pròpia televisió pública sota els paràmetres d'un marc referencial català a través del llibre d'estil, sense que això signifiqui seleccionar notícies = democràcia; a Euskadi es depuren periodistes per mostrar la realitat objectiva de les notícies = totalitarisme. No he vist CAP altre mitjà català fer-se'n ressò. Quins nassos!

Ètiques i periodismes a banda. Quin és el resultat pràctic que es produeix? Els nacionalismes llibertaris com el basc i el català no podem queixar-nos ni fer que els periodistes de les televisions autonòmiques parlin en la llengua pròpia i tractin sobretot les notícies pròpies i la societat pròpia. En canvi el nacionalisme imperialista castellà pot vetar notícies impunement.

Quan el 1983 naixia la televisió catalana va estar fent país durant molts anys, que significa construir l'imaginari social català. Mica en mica, però, ha anat variant aquesta política i el resultat és afavorir l'imaginari castellà a Catalunya, com denunciava fa dos posts.

Conclusió pràctica i objectiva: hi ha dues vares de mesurar. Què cal fer a la televisió pública catalana? Recordar als periodistes que ells són els professionals de la base, però no els propietaris de TV3, i evidenciar-los la diferència entre censurar/manipular, que és el que fan a Euskadi o al País Valencià, i dirigir/orientar, que és el que s'ha de fer a Catalunya i el que fan a tots els països civilitzats europeus. La primera opció és absolutament menyspreable. La segona és el dret democràtic d'un país a fixar els objectius de la seva televisió pública i nacional.
.

1 comentari:

  1. Molt d'acord amb el post. El que passa a Euskal Herria a partir del pacte nacionalista entre el PSOE i el PP no és res més que l'intent de genocidi d'unes idees, que tot i que no es comparteixin, són democràtiques. La negació de la nació basca és l'únic proposit d'aquest pacte aberrant i contrari a la majoria de la població.

    La censura, com als anys 60, sembla que ha tornat a Euskadi, i el que resulta xocant és que l'apliquen els mateixos.

    ResponElimina

Visites úniques