Sincretisme cultural vs. barbàrie

El nostre país ha estat, tradicionalment, un país que ha acollit molta gent que ha vingut de fora. Això ha fet que arribessin també fenòmens culturals aliens a la cultura catalana tradicional, però que lluny d'empobrir-nos ens enriqueix encara més com a país. Un exemple del que dic el trobem cada dia a un programa preciós que fan a TV3 (avui toca medalla ;) que es diu Karakia, a on recullen la gastronomia que es fa avui dia a Catalunya portada pels nous arribats. Un sempre hi troba quelcom d'interessant i bo per fer a casa. AIXÒ és sincretisme, i és positiu.

Naturalment, però, no tot el que ve de fora ho hem d'adoptar com a bo (així com no tot el que és tradicional s'ha de conservar). Al nostre país tenim unes convencions determinades que són necessàries per garantir un estat de dret i la cohesió social. Per exemple una persona no pot testificar davant d'un tribunal amb la cara tapada perquè això impedeix identificar la persona i valorar-ne el testimoni. De la mateixa manera tampoc hem de tolerar altres pràctiques culturals com l'ablació del clítoris per perillosa per la noia, antihigiència i per impedir-li el gaudi de la vida. I d'exemples altres en trobaríem.

Un d'aquests, el que em motiva per escriure avui, és el dels toros. Cal admetre, però, que les "corridas" i les "matanzas" de toros, o actes més nostrats i pacífics com els bous al carrer, no són un fenòmen modern ja que es van importar als Països Catalans fa massa temps: el segle XIX (aquí els defensors de la tauromàquia acostumen a recordar que la Bullanga del 1833 va començar precisament per una mala actuació de toros a la Barceloneta). De totes maneres no sobra recordar que fou una tradició importada d'Espanya que la practicava ja segles enrere. L'edat d'or d'aquest fenomen cultural, però, ha estat sens cap mena de dubte el segle XX, ja que ha gaudit de la protecció i promoció per part de les dictadures que ens han dominat, les quals sempre han tingut un component espanyolista i espanyolitzador, en el sentit que han promocionat activament el nacionalisme castellà.

Arribada la democràcia (i convençuda la gent que, més o menys, aquesta és de debò) i assolida la modernitat dels països europeus, aquest espectacle sanginari ha anat de cap a caiguda. Avui dia ja no és rendible: ningú va a veure els toros (almenys a Catalunya) i actualment se sostenen gràcies al turisme curiós, bona part del qual abandona les grades indignat (i alguns vomitant). Avui dia hi ha un fort moviment que vol eliminar la violència que s'exerceix en aquest trist espectacle: és la ILP Prou! Han recollit més de 180.000 signatures (quan només en calen 50.000) i previsiblement aquesta ILP no acabarà com la dels trangènics. La iniciativa ha agafat tanta embranzida que se n'han fet ressò alguns mitjans internacionals, els quals són conscients que el rebuig dels catalans a aquesta tradició ve motivat, també, pel rebuig a l'etern intent d'aculturació espanyola que es perpetra a casa nostra.

Deixant de banda el que simbolitzin o no els toros en terres catalanes: que no ens vinguin amb romanços de tradició (ni pròpia ni forana)! Matar un animal amb prepotència i crueltat no té res de bonic, ni útil, ni transmet cap mena de valor d'esforç ni de treball en grup. Si voleu tradició: feu castells!


.

Ara sí: CENSURA

No som a l'altre cantó del planeta. Som a un país veí al nostre, amb el qual, de fet, compartim el mateix estat: Euskal Herria.

Llegeixo a Mèdia.cat i el Directe.cat, els qual es fan ressò d'una notícia del diari basc Deia, que la nova Euskal Telebista fruit del pacte PSOE-PP a Euskadi acaba de destituir dues periodistes de la televisió basca. A més a més han tingut com a premi afegit la dimissió de la cap de la secció de política en desacord amb el que és una evident depuració de professionals. El motiu de les destitucions? Mostrar les reaccions en contra de la detenció d'aquest cap de setmana d'Otegui i altres membres de l'independentisme basc (la meva opinió sobre aquest afer la comparteixo amb el Pere). Ull! També havien mostrat les reaccions a favor de les detencions! Per tant no és que les periodistes no haguessin fet la seva feina amb rigor! És, evidentment, una depuració per mostrar també una part de la realitat existent.

Quan a Catalunya la classe periodística es posa les mans al cap quan es diu que el poder públic ha d'establir els criteris del treball periodístic de la seva pròpia televisió pública sota els paràmetres d'un marc referencial català a través del llibre d'estil, sense que això signifiqui seleccionar notícies = democràcia; a Euskadi es depuren periodistes per mostrar la realitat objectiva de les notícies = totalitarisme. No he vist CAP altre mitjà català fer-se'n ressò. Quins nassos!

Ètiques i periodismes a banda. Quin és el resultat pràctic que es produeix? Els nacionalismes llibertaris com el basc i el català no podem queixar-nos ni fer que els periodistes de les televisions autonòmiques parlin en la llengua pròpia i tractin sobretot les notícies pròpies i la societat pròpia. En canvi el nacionalisme imperialista castellà pot vetar notícies impunement.

Quan el 1983 naixia la televisió catalana va estar fent país durant molts anys, que significa construir l'imaginari social català. Mica en mica, però, ha anat variant aquesta política i el resultat és afavorir l'imaginari castellà a Catalunya, com denunciava fa dos posts.

Conclusió pràctica i objectiva: hi ha dues vares de mesurar. Què cal fer a la televisió pública catalana? Recordar als periodistes que ells són els professionals de la base, però no els propietaris de TV3, i evidenciar-los la diferència entre censurar/manipular, que és el que fan a Euskadi o al País Valencià, i dirigir/orientar, que és el que s'ha de fer a Catalunya i el que fan a tots els països civilitzats europeus. La primera opció és absolutament menyspreable. La segona és el dret democràtic d'un país a fixar els objectius de la seva televisió pública i nacional.

.

Censura

Tot i que en Dani ja em va informar a mitjans setembre que ja no podia saltar-se la censura xinesa sobre el seu bloc, avui ho ha explicat públicament, i per això me'n faig ressò:

Gall de Ferro és un dels blocs que segueixo (bé: que seguia) assíduament, està escrit des de l'altre cantó del món: la Xina. I tracta de temes xinesos. A la Xina, com bé sabreu, hi ha una dictadura de partit, i tenen un concepte de llibertat diguem que... diferent al nostre. El cas és que hi ha un fotimer de pàgines prohibides que no es poden veure des d'aquell país, com ara les perilloses Facebook, Youtube o el servidor de blocs Wordpress, que és el que utilitza en Dani. Fins ara utilitzava els proxys per tal de connectar-se a través d'IP's diferents... Bé realment no en tinc ni idea de com funciona: el cas és que així se saltava la censura i podria publicar al bloc. Aquest estiu, amb la proximitat del 60è aniversari de la revolució xinesa es veu que s'han posat al dia amb la seguretat informàtica i han acabat amb totes les esquerdes del sistema. Avui dia la realitat virtual xinesa està rodejada per una muralla que impedeix la penetració d'informació estrangera, o que els xinesos informin vers l'exterior... Hi han excepcions, és clar: aquelles empreses de la internet que col·laboren amb la dictadura com ara Google (que no em censurin a mi, ara, que Blogger és el seu servei de blocs!).

Dani, nano, em sap molt de greu el que t'ha passat. Em torno a oferir per tal de posar-nos en contacte via correu electrònic i penjar-te els posts al teu bloc. És una mica primitiu, però en qualsevol cas pot funcionar. Així els catalans, i la gent del món, podrem continuar llegint-te.
.

Del periodisme català: provincià i acomplexat. L'estudi de TV3

Res que no sabéssim. La televisió autonòmica (em nego a anomenar-la nacional si no actua com a tal) té un marc referencial espanyol (i espanyolista) en primer lloc, global (i multicultiflowerpower) en segon lloc, i en tercera i última posició (quin remei) català.

El 43% de les notícies genèriques dels serveis informatius de TV3 es dediquen a temes no catalans, sobretot espanyols (el pes d'altres països és ínfim), tan sols el 57% el dediquen a explicar què passa al territori que cobreixen ells i només ells, poc més de la meitat. En canvi jo que visc a comarques sé de sobres que més enllà de Barcelona hi ha moltes notícies d'una importància vital que mai han estat cobertes per "la nostra televisió". Un exemple: als municipis penedesencs de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys la Generalitat vol construir el port logístic de mercaderies més gran de tot Catalunya i més enllà. Tindrà un impacte econòmic importantíssim en un futur. Tindrà un impacte ambiental igualment importantíssim. Hi ha una oposició veïnal fortíssima, els ajuntaments també el rebutgen frontalment, el consell comarcal també hi està en contra, i té el rebuig unànime de la ciutadania penedesenca perquè col·lapsarà les carreteres d'una part important del país (alerta conductors de l'AP7!) i destruirà definitivament el Baix Penedès. Com deia, aquesta notícia encara és hora que hagi de ser coberta. Què espera TV3? Que vingui TVE?! Que vingui la BBC?!?!?!

El drama no s'acaba aquí, però. Si aprofundim les dades per seccions ha quedat demostrat que la secció de política (el poder polític, el legislatiu, l'executiu: l'essència d'un país!) de TV3 prima escandalosament la informació estrangera: les notícies de política són d'un 49% notícies espanyoles! La política propera a la ciutadania, la catalana, a la qual suposadament serveix TV3, tan sols ocupa a la seva graella informativa el 44% de les notícies! Pel que fa a la secció d'economia la preferència per les notícies no catalanes segueix el mateix patró: són el 45% mentre que les espanyoles superen de llarg la meitat de la informació econòmica! I si algú pensa que en cultura TV3 se centra en la catalana que s'ho tregui del cap: en el 59% dels casos no ho és, la cultura catalana només és digna d'un miserable 17% de les notícies culturals!

La mala fe no acaba aquí, tampoc: La sobrerepresentació informativa de notícies de fora de Catalunya no és pas per informar-nos del que passa a la resta de Països Catalans, no pas! Del País Valencià tan sols vénen el 2'5% de les notícies, de les Balears el 2'2%, el 0'7% d'Andorra i tan sols un escandalós 0'2% de la Catalunya Nord! Els rumors que deien que l'incansable Pere Codonyan havia passat autèntiques penúries econòmiques queden confirmats pel poc interès que demostra TV3 en el que ens passa als catalans de l'altra banda de les frontera estatal.

Tot això s'ha sabut gràcies a la investigació de camp realitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el grup periodístic més prestigiós de Catalunya (fins avui... ara els giraran l'esquena) que sovint ha actuat com a consciència col·lectiva d'aquest gremi professional. Aquest estudi ha classificat les 1.913 notícies de 63 informatius i les conclusions són inequívoques: TV3 no actua com a televisió catalana. La notícia ha estat difosa sobretot pels mitjans digitals, la blocosfera i l'Avui. TV3: ni una paraula al respecte. Si voleu veure el vídeo resum d'aquest informe apagueu la televisió i aneu a Vilaweb. No podran fer-se l'orni eternament, perquè aquest estudi s'anirà repetint altres cops i es publicarà a Mèdia.cat. Rectificaran?

De moment avui he assistit, mentre esmorzava, al pornogràfic massatge tailandès que Josep Cuní ha dispensat a la vicepresidenta (espanyola) Maria Teresa Fernández de la Vega al Matins d'avui. Ha estat una entrevista tranquila, en Cuní no l'ha tallat ni una sola vegada (com acostuma a fer), no ha imposat cap axioma a la entrevistada (com acostuma a fer), no s'ha autorespost cap pregunta (com acostuma a fer)... Imagineu-vos si ha estat agradable (sí, sí: en Josep Cuní!) que aquesta ha pogut mostrar-nos el primer somriure que molts li haurem vist fer mai! Tan sols tres de les preguntes eren intencionades:

1. Per què pugen l'IVA si havien dit que la crisi la pagarien els rics?
2. Què en pensa dels mals pronòstics econòmics de l'estat espanyol previstos per diversos organismes internacionals?
3. Què passarà amb l'estatutet dels catalanets?
   

Si això és el que ha de ser TV3 jo no la vull. Que dimiteixi la Terribas (a veure si acabem d'un cop amb aquest corporativisme que blinda durant anys i anys els mateixos periodistes, ja convertits en funcionaris!). O millor encara: privatitzem TV3! Encara estalviarem quatre peles per poder invertir en la indústria decaient d'aquest país o en alguna beca per estudiants brillants, el futur econòmic d'aquest país necessita una economia que funcioni, i no una televisió espanyola més.

.

Felicitats per tothom!

Aquests dies hem pogut veure una bona notícia per la televisió. Al dir això, suposo que ja sabeu quina és, perquè em sembla que no n'hi ha hagut cap més... Efectivament: es tracta del progrés de la Viquipèdia en català la qual ha superat la xifra de 200.000 entrades! Felicitats viquipedistes de tots els Països Catalans!

A risc de ser titllat de cursi, per mi aquest és un dels projectes més meravellosos del món, bonic, altruista... M'emociono de debò quan penso en els milions de persones d'arreu del planeta amb iniciativa que dediquen part del seu temps, certament alguns molt de temps, a posar per escrit el coneixement de la realitat que la humanitat ha anat acumulant i construint al llarg dels segles. Un escrit lliure de qualsevol dret d'autor, és a dir que no cal comprar cap llibre ni CD ni suport per accedir-hi, que es pot reproduir amb plena llibertat, que es pot modificar per millorar-lo i tot!

*****

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès) és un projecte que va néixer el 2001 de la mà de Jimmy Wales i Larry Sanger, el primer d'aquests avui és el president de la Fundació Wikimedia, la qual engloba d'altres projectes semblants com Wiktionary, Wikiquote, Wikibooks, Wikisource... La cerca d'universalitat d'aquest projecte els va dur a iniciar-lo també en d'altres llengües a banda de l'anglès, i per decisió expressa de Jimmy Wales la nostra estimada llengua catalana va tenir l'immens honor de ser la segona en tenir la seva versió de l'enciclopèdia on-line el dia 16 de març del 2001 a les 21:07 UTC, iniciada per l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El primer article de parla no anglesa que s'edità mai és el de l'àbac. Fou creat el 17 de març a les 01:41 UTC per l'usuari anònim 194.158.80.xxx. Des de llavors han anat sorgint versions en altres llengües, avui en són 236 d'actives! En total el projecte Viquipèdia (o Wikipedia) té més d'onze milions, 11.000.000, d'articles publicats!

Tan sols vuit anys després de la seva creació la versió catalana hi ha contribuït amb més de 200.000 articles. Potser una xifra inferior a les versions anglesa (3.041.000 articles), alemanya (959.000) o francesa (850.000), per citar les tres primeres, però sens dubte una xifra brillant en proporció amb el nombre de parlants de la llengua catalana (9.000.000 de persones a tot estirar). El que no ens disputa ningú, però, és l'excel·lència de la nostra feina: la nostra versió és al 2n lloc de totes les viquipèdies pel que fa a la qualitat dels seus articles. Actualment tenim més de 1.300 usuaris en actiu (i molts milers més que hi han participat alguna vegada).

Algú farà referència a les tradicionals crítiques que es fan al projecte Viquipèdia: És molt fàcil fer-hi vandalisme? Cert, però aquest és vigilat a temps real, i a més és fàcilment detectable, aleshores qualsevol persona pot anar a l'historial d'aquell article i posar la versió prèvia a l'acte vandàlic. S'hi poden escriure falsedats? Extremament difícil, perquè qualsevol article que es crea o es modifica és sempre revisat per altra gent i a més a més s'han de posar notes al peu de pàgina que citin les fonts on es pugui comprovar aquell contingut. I això em duu a la tercera gran crítica: I les meritòries enciclopèdies en paper? Escrites per professionals, rigoroses amb el seu contingut, proves materials de la veritat... No suposarà la seva desaparició? MAI! Les meritòries enciclopèdies de paper són precisament la font més preuada de coneixement de la Viquipèdia, juntament amb la resta de llibres i manuals. Sense ells no seria possible aquest projecte! La Viquipèdia no és una font en si mateixa, és un mitjà a través del qual viatja la informació cap a molta més gent de la que podrien arribar mai les fonts en paper. És un fòrum on es discuteix l'escriptura dels articles (al costat de cada article podeu veure la pestanya "discussió" on els usuaris argumenten com s'hauria d'escriure), i els articles polèmics mai mostren una sola versió sinó que s'hi reflecteixen respectuosament tots els punts de vista (si aquests es suporten amb fets i fonts fiables en paper els viquipedistes no esborrem mai el punt de vista que no compartim, sinó que escrivim el nostre a continuació).

Ja em perdonareu la poca cohesió i la dispersió del contingut del post d'avui, però portava uns quants dies que quan intentava escriure'l no em sortia res ben fet. Reconec que sóc una mica sensiblero... Certament revelo la meva condició de viquipedista des de fa més de quatre anys. Tot i ser actiu, no sóc dels que més editen, tant sols unes 1.500 edicions, poquetes, però puc enorgullir-me de dir que sóc l'autor original d'uns quants articles, i modificador d'altres centenars. He contribuït amb el meu granet a escampar el coneixement universal, a exercir iniciativa pròpia per millorar aquest món. No sóc un metge sense fronteres, no sóc bomber sense fronteres, no sóc cooperant... Jo sóc viquipedista.

Us deixo l'enllaç de l'últim Espai Internet

http://www.tv3.cat/videos/1509989
.