divendres, 24 de juliol de 2009

Em sento representat per Artur Mas...?



Sí, és cert. A algú el sobtarà, però ahir, 24 de juliol del 2009, i sense que serveixi de precedent, qui millor em va representar al Parlament de Catalunya va ser Convergència i Unió (almenys parcialment: al final explico el per què).

Primer de tot, he de reconèixer que a l'últim post em vaig equivocar, no tenia tota la informació necessària: El finançament que ha acordat la Generalitat amb Espanya no compleix pas l'Estatutet del 2006, com vaig dir jo aquest dilluns. El motiu és que l'Estatut (retallat) que tenim vigent contempla, malgrat tot, que el finançament s'ha de fer tenint en compte les tres variables següents:
  1. La Població: nombre d'habitants de Catalunya
  2. La Immigració: les inversions necessàries per garantir una bona integració: aules d'acollida (sobresaturades), cursos de català (sobresaturats), etc.
  3. El Cost diferencial: a Catalunya el cost de la vida és molt alt, a diferència d'Espanya: l'IPC és més alt (Índex de Preus al Consum), els salaris són iguals (els convenis salarials es fan majoritàriament iguals per tot l'estat), els preus i lloguers de l'habitatge són més alts, etc. Invertir 1000 euros a Catalunya té un impacte molt menor que invertir 1000 euros a Extremadura, per tant el finançament ha de tenir en compte aquest cost diferencial.
Doncs bé, el document del finançament de 76 pàgines acordat pel PSC, Esquerra i IC-V amb el Gobierno de España presidit pel PSOE només contempla 1 d'aquestes variables, la de la població. És igual que Catalunya tingui una proporció més alta d'immigrants respecte la població autòctona, és igual que viure a Catalunya sigui més car que a Espanya: tot això no compta, encara que la màxima llei catalana ho digui. La Generalitat de Catalunya ha pactat un acord que està per sota del mínim que els dóna la pròpia llei orgànica que és l'Estatut. I que consti: l'incompliment d'aquests dos criteris no és balder: només pel cost de la vida ja estem parlant de mils de milions d'euros que el nou finançament no tindrà en compte.

El cap de l'oposició també va recordar a la cambra que la Generalitat té un deute amb el Gobierno de España de 4.800 milions € [Apunt: ¡¿Quina puta merda d'estat és aquest en el qual es pot donar que aquesta comunitat autònoma pagui cada any 22.000 milions € a Espanya i el seu govern autonòmic encara quedi a deure!?], diners que hem de tornar en els propers anys. El finançament dels propers cinc anys que ens dóna (= torna) aquest acord de finançament són 3.800 milions €. ... Seré més explícit: algú s'ha adonat que els números del pressupost no quadren??

Aquestes dues coses són les que va denunciar Artur Mas ahir al matí al Parlament. El president Montilla no va poder contradir-lo: perquè és veritat que l'Estatut aprovat conté les variables d'immigració i de cost de la vida, i té raó Artur Mas i la ministra Salgado quan diuen que l'acord de finançament només contempla la població. I és veritat que tenim un deute astronòmic pendent de retornar al Gobierno de España. Per tal de desviar l'atenció el president Montilla va carregar contra el finançament que CiU va pactar el 2001. Chapeau! L'argument no podia ser "que bé que ho hem fet nosaltres"? Doncs serà "que malament que ho vau fer vosaltres"!. I olé!

En resum, que el valor de les lleis espanyoles (i l'Estatut del 2006 és una llei orgànica espanyola) no es calcula segons el contingut jurídic que té com passa a qualsevol estat civilitzat del planeta, sinó que sempre es calcula segons l'interès que hi tinguin els espanyols. El valor que li puguem donar els catalans (encara que ens ajustem escrupolosament a la lletra de les lleis) serà sempre subaltern al que li donguin els espanyols.

Per acabar i per tranquil·litzar aquella gent que em coneix: les coincidències amb CiU són purament circumstancials i s'acaben a aquí i a ahir. Artur Mas es nega reiteradament a fer el pas següent: que és assumir que el recorregut d'una Catalunya espanyola fa temps que s'ha esgotat i per tant cal apostar per fer una nova Catalunya lliure del llast espanyol. De fet, en el seu torn de rèplica Artur Mas va deixar clar que el seu objectiu és que es compleixi l'Estatut, no cap altre . De fet Artur Mas va oferir al tripartit de sumar-se a l'acord de finançament si el govern admet que aquest no arriba als mínims que fixa l'Estatutet. És a dir que està disposat avalar l'acord de finançament en contra dels principis que ell mateix va establir el 2006 en el pacte Mas - ZP si el tripartit accepta que l'error ha estat una mala negociació. Per tant queda clar, un cop més, que CiU continua sent incoherent amb ella mateixa i, de moment, no representa cap alternativa creïble.

1 comentari:

  1. Trobo molt fort això del deute. I més quan a Andalusia i acaben de donar no sé quants milions per saldar el "deute històric" ...i a nosaltres l'únic deute que ens reconeixen és el que devem!. Quins trons.

    ResponElimina

Visites úniques