Un empresariat curt de vista

Un dels mals que pateix aquest país és la ceguesa de la seva patronal. Diu el tòpic postmodern que l'empresariat d'un país és el sector social més dinàmic i avantguardista, capaç de generar les idees força per marcar el full de ruta estratègic d'un país. Bé, el tòpic s'ha demostrar, una vegada més, ser això: una afirmació genèrica poc acurada.

I no ho dic perquè sigui evident que hi ha molts altres agents socials capaços de generar estratègies, ho dic perquè la patronal catalana s'ha demostrat una vegada més que té una dimensió petita amb un visió estreta de la realitat. Si un analitza les demandes que ha fet la patronal catalana al president espanyol s'adonarà que són les esperables del lobby empresarial de qualsevol país normal: reformar el mercat laboral suprimint garanties als treballadors i assegurar la liquiditat de les empreses.

Però el que encara no veu, o no vol veure, la patronal catalana és que no viu en un país normal. Catalunya està vivint avui dia no una sinó dues crisis! Una és la crisi financera global, que ja s'ha traslladat als sectors productius deixant a l'atur mig milió de catalans aquest mes d'abril del 2009. Però la nostra economia no només està llastrada per aquest esdeveniment global que estan vivint tots els països del món. Catalunya ha de conviure amb una crisi molt pitjor que es diu espoli fiscal: cada any Espanya s'endú per sempre més de Catalunya el 10% de tota la riquesa que produïm amb el nostre esforç i treball, que equival a que a cada català li robin 3.000 € cada any! (A les Illes Balears encara ho patim més: el 14% del PIB, que són 3.800 €/persona!). Això són 18.595 milions d'euros que desapareixen anualment a Catalunya, és a dir: que es gasten a fora del país. Si aquesta xifra desorbitant de diners es reinvertís aquí eliminant peatges que ens costen una fortuna cada any, fent hospitals per esponjar la xarxa saturada que tenim, multiplicant les escoles per reduir el nombre d'alumnes a les aules, etc. etc. sens dubte la societat catalana disposaria de molts més recursos que podria utilitzar per consumir els productes de les nostres empreses que avui estan tancant o per invertir i crear més empreses que generin més riquesa i llocs de treball. Aquests diners no es gasten aquí perquè no estan a les mans de la Generalitat de Catalunya sinó d'un govern que no ens dóna el que pertoca: el govern espanyol de Zapatero (i d'Aznar, i de González, i de Suárez, i de Franco, etc.).

Demanar al nostre empresariat conservador i provincià que sigui més valent i aposti per la sobirania fiscal pot semblar utòpic (que consti que a mi no m'ho sembla, perquè no tenim altre sortida de futur), però és que ni tan sols li han exigit a Zapatero que resolgui el finançament de la Generalitat autonòmica! El govern català no pot fer plans d'ajuda a la indústria automobilística, està pagant els metges i els professors amb crèdits, no pot abastir el mig milió de pobres que hi ha Catalunya i que no participen del sistema econòmic. Malauradament tenim un empresariat curt de vista.