Estic content. Molt content. Avui dia potser hi ha una crisi econòmica que amenaça l'economia productiva de la nostra societat (i també la capacitat redistributiva dels estats), un espoli fiscal que amenaça greument l'estat del benestar dels catalans (i també la nostra productivitat), la històrica catalanofòbia dels nostres veïns que es neguen a comprendre el que som, i tants altres problemes... Ves, segurament no és estrany que augmenti la desmotivació política veient un panorama tant negatiu.
Però deia que estic content perquè enmig d'aquestes circumstàncies hi ha gent que no defalleix, hi ha gent que pren la iniciativa per tal de canviar-les. Ahir un grup nombrós de militants d'Esquerra Republicana es van reunir descontents amb els resultats que està a
portant (o no aportant, depèn de com es miri) el segon tripartit a la Generalitat. Afirmen que és aquesta manca d'objectius i de fruits la causa de la pèrdua de votants dels últims tres anys que ha patit aquesta formació política. Allò no era pas una conversa de cafè, on els tertulians acostumen expressar frívolament la seva opinió personal de "que malament va tot" o "quina merda de polítics", etc. Aquest grup de militants d'Esquerra Republicana són conscients que ells també són polítics; de fet en una democràcia cada ciutadà i ciutadana és un polític. El que els diferencia de tanta altra gent és que no es limiten a fer d'espectadors sinó que debaten i acaben prenent decisions del que han de fer. Aquestes decisions no són irrellevants, benvolgut lector, perquè et poden afectar. De fet tinc el convenciment que la direcció del partit que presideix Joan Puigcercós haurà d'escoltar aquestes demandes (o de grat o forçat per les circumstàncies).
Però, quines són aquestes decisions que van prendre i que ens poden afectar a tothom? Resumint el que s'extreu del seu lloc web, aquell grup de militants van concloure que al govern de la Generalitat s'hi ha de ser per resoldre els problemes estructurals que tenim els catalans: la manca de sobirania política i l'espoli fiscal. O el que és el mateix: a la Generalitat no s'hi ha de ser per fer de buròcrates d'una administració autonòmica, sense aspirar a millorar-la. El finançament de Catalunya ja sabem a hores d'ara que fallarà, perquè l'Espanya del PP i del PSOE no té cap interès en deixar de percebre cada any els 22.000 milions d'€ que els regalem. Com a molt està disposada a reduïr l'espoli fiscal català en 2.000 milions. El que en el fons li han demanat els militants d'Esquerra Independentista és que si el PSC no trenca amb aquest PSOE cal que Esquerra Republicana es plantegi canviar la política actual d'aliances, perquè no serveix per solucionar els problemes estructurals del país.
Veurem canvis a la política catalana. N'estic segur. I aquests canvis seran possible gràcies a gent com la que ahir va dedicar un dissabte per fer-los possible. No és la feina d'un dia, és una feina constant de d'analitzar la realitat i de marcar objectius i estratègies. De fet els 6 punts genèrics extrets del seu web i que jo he resumit al paràgraf anterior són ells mateixos un resum de tot un document que ahir van aprovar en assemblea. Ningú ha dit que canviar la realitat sigui fàcil, però és qüestió de tenir iniciativa pròpia, és qüestió de posar-s'hi.
Però deia que estic content perquè enmig d'aquestes circumstàncies hi ha gent que no defalleix, hi ha gent que pren la iniciativa per tal de canviar-les. Ahir un grup nombrós de militants d'Esquerra Republicana es van reunir descontents amb els resultats que està a
portant (o no aportant, depèn de com es miri) el segon tripartit a la Generalitat. Afirmen que és aquesta manca d'objectius i de fruits la causa de la pèrdua de votants dels últims tres anys que ha patit aquesta formació política. Allò no era pas una conversa de cafè, on els tertulians acostumen expressar frívolament la seva opinió personal de "que malament va tot" o "quina merda de polítics", etc. Aquest grup de militants d'Esquerra Republicana són conscients que ells també són polítics; de fet en una democràcia cada ciutadà i ciutadana és un polític. El que els diferencia de tanta altra gent és que no es limiten a fer d'espectadors sinó que debaten i acaben prenent decisions del que han de fer. Aquestes decisions no són irrellevants, benvolgut lector, perquè et poden afectar. De fet tinc el convenciment que la direcció del partit que presideix Joan Puigcercós haurà d'escoltar aquestes demandes (o de grat o forçat per les circumstàncies).Però, quines són aquestes decisions que van prendre i que ens poden afectar a tothom? Resumint el que s'extreu del seu lloc web, aquell grup de militants van concloure que al govern de la Generalitat s'hi ha de ser per resoldre els problemes estructurals que tenim els catalans: la manca de sobirania política i l'espoli fiscal. O el que és el mateix: a la Generalitat no s'hi ha de ser per fer de buròcrates d'una administració autonòmica, sense aspirar a millorar-la. El finançament de Catalunya ja sabem a hores d'ara que fallarà, perquè l'Espanya del PP i del PSOE no té cap interès en deixar de percebre cada any els 22.000 milions d'€ que els regalem. Com a molt està disposada a reduïr l'espoli fiscal català en 2.000 milions. El que en el fons li han demanat els militants d'Esquerra Independentista és que si el PSC no trenca amb aquest PSOE cal que Esquerra Republicana es plantegi canviar la política actual d'aliances, perquè no serveix per solucionar els problemes estructurals del país.
Veurem canvis a la política catalana. N'estic segur. I aquests canvis seran possible gràcies a gent com la que ahir va dedicar un dissabte per fer-los possible. No és la feina d'un dia, és una feina constant de d'analitzar la realitat i de marcar objectius i estratègies. De fet els 6 punts genèrics extrets del seu web i que jo he resumit al paràgraf anterior són ells mateixos un resum de tot un document que ahir van aprovar en assemblea. Ningú ha dit que canviar la realitat sigui fàcil, però és qüestió de tenir iniciativa pròpia, és qüestió de posar-s'hi.
M'ha agradat l'apunt!
ResponElimina