El record de les vacances

M'adono del fet que feia un mes sencer que no actualitzava el bloc (estic segur, però, que no dec haver estat pas l'únic de la catosfera), i no perquè hagi estat de vacances tot el mes sencer... La veritat és que em feia mandra penjar les fotos... Si ja ho sé, estic molt gos... Però què voleu? Amb la calor que ha fet... No és que no sigui senzill, no, però aquest any no he fet fotografies sinó que he filmat les vacances amb una càmera de vídeo; i, és clar, un cop aquí la feina d'editar vídeo se m'ha fet una muntanya (tenia 50 gigues de filmació!). Un cop editat i gravat en un DVD he fet captures de pantalla del vídeo i aquestes són les que us penjo (triades en minuts aleatoris del primer dels tres DVD). Han estat unes vacances tranquil·les, de turisme familiar i cultural per l'interior del nostre país.

Concert de música clàssica al pati gòtico-renaixentista de l'antic Hospital de Santa Maria de Lleida, actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. El concert el feien mestres de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona.

Ella és la coreana Seon-hee Myong, que s'inicià al piano als tres anys d'edat i als nou ja debutava en un concert de sonates de Ludwig van Beethoven. El seu talent era tal que als tretze ja era solista a la Orquestra Nacional de Corea. Posteriorment va anar a estudiar als EUA, i ha actuat com a solista en grups de música de cambra en tots els continents. Actualment viu i treballa a Catalunya.

Passejant pel Carrer Estret del poble de la Donzell d'Urgell. On, certament, el nom fa la cosa.

Uns nens juguen amb la meva gossa, que sembla una mica resignada... XD

L'església de la Donzell d'Urgell, del s. XV. Una de les poques esglésies catalanes que no és ni romànica, ni gòtica, ni barroca, ni neoclàssica: sinó renaixentista.

El premi a tanta paciència és una visita al riu, que sé que li encanta. El riu Boix baixa de la serra del Montsec de Rúbies fins a desembocar al Segre, a l'altura de Baldomar.

L'imponent Montsec d'Ares, amb la vila d'Àger als peus (si veniu per aquí us recomano anar a menjar a Ca la Mercè, a les cases de Fontdepou: gent de la terra que fa molt bona cuina i segueixen els preceptes de l'slow food).

L'inici del congost de Mont-rebei per la cara sud. Al primer pla el pantà de Canelles, a la dreta el Montsec d'Ares i a l'esquerra el Montsec d'Estall.

Des del mateix punt, però enfocant a l'esquerra, l'ermita encimbellada de la Pertusa, amb el llarg pantà de Canelles al fons. Romànica del s. XI.

I finalment una imatge que costa molt de veure des de tan a prop: un estol d'una vintena llarga de voltors prenent el sol a la plana d'Urgell. Els voltors baixen cada matí des de les serres del Montsec a buscar menjar a la plana i, a la tarda, se n'entornen altre cop. Cada dia els vèiem volant al cel, però en aquest precís moment vam tenir la sort de topar-nos-hi al camp del costat de la carretereta que estàvem seguint.