dijous, 24 de setembre del 2009

Quan la normalitat és castigada



El clima nacional es va escalfant. Jo ho crec, m'agrada creure-ho, i a més a més ho veig, és un fet empíric (com el 40% de la població d'Arenys que és inequívocament independentista, i la resta encara s'ha de pronunciar). Tan se val per on naveguis, per vídeos de qualsevol temàtica del You Tube o per les notícies del 3/24: inevitablement els comentaris sobre els catalans i llur futur polític afloren arreu com mai havia passat. El que m'ha sobtat, i per això escric el post, és que, de fet, no és un tema que acostumem a posar nosaltres, els catalans independentistes, als debats de la internet quotidiana; sinó que acostumen a ser els propis espanyols unionistes els que el fan néixer amb les seves actituds intolerants. Naturalment nosaltres reaccionem responent a les acusacions que s'ens fan gratuïtament, i llavors les llistes de comentaris es fan llaaaaaaaargues llargues.

Últimament, de fet passa cada dia i per això no hi donem la importància que té, m'he molestat a recollir-ne alguns exemples. Amb el que portem de mes de setembre s'han documentat dos casos de discriminació per utilitzar la llegua catalana (una llengua que és constitucionalment tan espanyola com la castellana). A Mallorca és bastant freqüent que la Guàrdia Civil s'encari amb aquella ciutadania que té la gosadia de no adaptar-se al seu clixé del que significa ser español: una parella ho va comprovar en la pròpia pell quan ell va ser detingut a l'aeroport per no dirigir-se en cristiano a un funcionari (es veu que a casa nostra un funcionari no és un servidor públic, ans el contrari). El mateix li va passar a una dona en una de les poques comissaries de la Policia Nacional que encara queden a Barcelona. En aquest cas els agents es van enfurismar doblement: no només perquè xerrava en llengua catalana, sinó perquè era catalana d'adopció! Com tanta altra gent, de fet (la meva família sense anar més lluny) aquesta dona va integrar-se al país on va arribar. Això és el que més mal els fa, perquè aquesta dona estava marcant la ratlla entre el bon exemple i el mal exemple, i els deixa en evidència a aquests funcionaris que s'han negat al llarg dels segles a aprendre l'idioma de la gent a qui serveixen.

L'unionisme monolingüístic espanyol no para de generar notícies. La d'ahir era Esperanza Aguirre denunciant que els catalans taquem la Immaculada Constitució (com fa la Guàrdia Civil i la Policia Nacional cada dia...) perquè volem robar competències de l'estat (que no són estat les comunitats autònomes?) perquè en alguns pocs casos la Generalitat - i la Junta d'Andalusia, per cert - pugui concedir permisos de treball (Ull: només es tracta de segellar un paper, no de marcar les polítiques perquè això ho farà Madrid). No us perdeu els alarmistes arguments del conseller d'immigració madrileny, a l'estil del contubernio rojo-separatista.

I hi haurà altres novetats periodístiques, us ho asseguro. N'hi haurà fins que una majoria social amb el cap clar decideixi que el país ha de canviar de projecte. polític i econòmic. Haurem de comptar amb tothom: catalans de la ceba, catalans que vénen d'Espanya, i els nous catalans. Siguem perseverants, com els exemples que he esmentat avui, i la fruita madura caurà pel seu propi pes.


dimarts, 15 de setembre del 2009

La Democràcia parla



Aquí ho teniu, Arenys de Munt ha parlat i ha dit rotundament SÍ a la Independència de Catalunya durant la jornada de consulta popular que el MAPA va organitzar abans ahir, 13 de setembre del 2009. En el futur podré dir que jo hi era. No podia votar, és clar, ja que no sóc arenyenc, però amb uns amics vam decidir de passar-hi el dia observant com la gent anava a votar amb plena normalitat democràtica. Vam dinar ràpid i malament, però això ho oblidarem de seguida davant dels fets memorables que romandran a la nostra memòria. Vam cridar moltes coses, però el clam més unànim era "Aquí comença la nostra independència", dependrà de tots i totes, i sobretot dependrà de la valentia de partits com CiU, Esquerra, IC-V i de la solidaritat de tants altres com les CUP i Reagrupament que això sigui veritat.

Les dades:
  • SÍ: 2.569 vots = 96% dels votants
  • no: 61 = 2'3%
  • blanc: 29 = 1'1%
  • nuls: 12 = 0'4%
La participació ha estat del 41'1%. S'ha fet molta demagògia afirmant que la participació ha estat baixa. La veritat és que ha superat la participació de totes les anteriors convocatòries electorals, que eren legals i han donat escons per a diputats i la validació d'un estatut, així que "no hase falta desir nada más". Ara bé, jo sí que voldria afegir dos elements que expliquen perquè la participació no ha estat major: Primer, el caràcter mediàtic d'aquesta consulta va provocar que hi hagués càmeres de televisió les 24 hores del dia. És a dir, tot arenyenc i tota arenyenca sabien que si anaven a votar serien inevitablement filmats, i tenint en compte que el resultat d'un SÍ massiu era més que previsible, la conseqüència és clara: el vot deixava de ser secret. I tots sabem que això pot comportar sorpreses desagradables a la feina o fins i tot entre veïns mateixos. Naturalment podem estar tranquils: quan fem un referèndum de debò hi anirà a votar a tothom, i per tant no es quedarà a casa cap vot independentista. També cal tenir en compte que al llarg del matí hi va haver una manifestació feixista, i això va provocar que a les dues del migdia només hagués votat al voltant d'un 20% del cens, ja que no se sabia si hi hauria problemes després de tants dies d'excitació de la fera reaccionària, amb l'inestimable ajut de l'advocat de l'estat espanyol, del mateix govern espanyol, dels fiscals, i amb l'ajut final dels tribunals que van córrer a defensar el dret de manifestació dels genocides que volien intimidar l'expressió democràtica d'un poble (al final van ser 50 miserables que van fer el ridícul i, més que falangistes, eren freaks diversos). La major part del poble, doncs, va decidir anar a votar a la tarda: des de que van marxar els falangistes les cues no van parar. Bé, sí que ho van fer, per postres a la tarda va ploure sovint.

Així doncs, que no ens enganyin aquests unionistes quan afirmen que només el 40% del poble d'Arenys vol la independència perquè ells no hi eren i obvien la mediatització, el perill feixista i la pluja. Que no ens enganyin afirmant que a Catalunya l'independentisme és minoritari. Si tan segurs n'estan, que convoquin el referèndum general!

VISCA LA DEMOCRÀCIA !!*!!



PD. Us deixo un petit vídeo que li vaig fer a l'alcalde Carles Móra:


diumenge, 13 de setembre del 2009

El dia D

A Arenys de Munt recolzant el SÍ !!*!!

dissabte, 12 de setembre del 2009

Una altra iniciativa




Ahir, 11 de setembre del 2009, una de les nostres diades nacionals, estava fent un torn a la paradeta de Sobirania i Progrés a l'Arc del Triomf, venent algunes samarretes i alguns llibres, i sobretot recollint moltes signatures per la ILP Televisió sense fronteres, quan de sobte se'ns va acostar un home.

Quan va adonar-se de per a què eren les signatures que recollíem, es va treure una targeta de la jaqueta. En Miquel Lladó i Martín és d'aquelles persones que elogio des d'aquest bloc perquè tenen iniciativa pròpia. A dir veritat, jo ja coneixia el seu projecte i ja el tinc al meu ordinador, però la trobada d'ahir és l'excusa perfecte per parlar-vos-en: ell és l'autor d'un programa informàtic de gran utilitat: la NostraTV.

La Nostra TV és un programa "senzill", si el Miquel em permet la frivolitat, però tremendament necessari. El que fa és enllaçar les televisions més importants i les més interessants dels Països Catalans que emeten per la internet o hi tenen vídeos penjats. Hi podem trobar des de les cadenes principatines del 3/24 i el TV3CAT (l'antic canal internacional amb el nom canviat) a la balear IB3 Internacional, TV Valenciana Internacional o Andorra TV, i unes quantes més d'arreu de la nació: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. A més a més, la versió 2.0 d'aquest programa inclou una pestanya on pots veure l'agenda de la programació d'aquell dia del canal que estàs veient. L'altra novetat és que una altra pestanya et permet escoltar un bon nombre de ràdios que també emeten a través de la internet. Finalment, la versió 2.0 també inclou una franja de propaganda, necessària per finançar el manteniment d'aquesta bona iniciativa.

Si voleu descarregar-vos el programa només heu d'anar al seu lloc web www.lanostratv.cat ja que és absolutament gratuït.

dimecres, 9 de setembre del 2009

La realitat és clara, només cal democràcia




Aquests dies em vénen nausees de comprovar (com si no ho sabés ja...) a quina banda de la trinxera se situa cadascú. De veure com els nostres enemics usen totes les eines disponibles travessant la frontera de la democràcia:

Un gobierno de España que porta als tribunals una innocent consulta popular si es demanen coses que interessen a la gent, el seu advocat que és un antidemòcrata falangista, una jutgessa que es passa la llei per la figa dient que l'ajuntament sobrepassa les seves competències quan la consulta no la fa pas ell, i prohibint a l'ajuntament que doni suport a aquesta iniciativa (exemples del que hauria de fer un buen ayuntamiento o otro buen ayuntamiento), un fiscal que vol que els violents intimidin la ciutadania d'Arenys, etc.

Com ja vaig dir no sé quan, l'estat usarà tota la seva força d'espies, buròcrates, soldats i colons per evitar un referèndum. Això que estem vivint només és la punta de l'iceberg que la gent valenta d'Arenys de Munt ha fet aflorar a la superfície. Cal estar preparats pel dia que anem de debò, perquè llavors serà molt pitjor: de la invasió del Palau de la Generalitat en amunt.

Nosaltres hem de demostrar també la nostra pròpia musculatura. Per això és important que sortim al carrer a demostrar quants som i forçar la maquinària. Començant per les nostres pròpies eines: Hem d'exigir als nostres polítics què estan fent per defensar aquest país, exigir-los fulls de ruta clars. La via autonomista s'ha acabat, i és evident que no en tenim prou perquè el nivell de vida dels catalans està en risc per culpa d'aquesta dependència amb Espanya. El mateix conseller Castells al minut 0:33 d'aquest vídeo admet que les eines de la Generalitat autonòmica per sortir de la crisi són poques i ja s'han utilitzat totes, que qui no fa el que hauria de fer és el gobierno de España. I doncs, què esperem per arreglar-nos nosaltres mateixos els nostres problemes? Perquè hem de desesperar-nos amb els que ho haurien de fer per nosaltres? Ja ho diu la dita: Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit.

dilluns, 7 de setembre del 2009

L'advocat de l'estat espanyol sobre el referèndum d'Arenys és un excandidat de la Falange



El govern de Zapatero ha prohibit la consulta popular d'Arenys de Munt i utilitza un advocat falangista per defensar la seva posició als tribunals.



No expressaré cap opinió al respecte. Crec que el titular és, de per si, més que explicatiu del que passa a aquest estat espanyol plurinacional. Us deixo només l'enllaç de la notícia a la Vanguardia.


El proper dia 11 de setembre tothom a la manifestació de Barcelona! A les 17 h. a pl. Urquinaona!


dissabte, 5 de setembre del 2009

El record de les vacances



M'adono del fet que feia un mes sencer que no actualitzava el bloc (estic segur, però, que no dec haver estat pas l'únic de la catosfera), i no perquè hagi estat de vacances tot el mes sencer... La veritat és que em feia mandra penjar les fotos... Si ja ho sé, estic molt gos... Però què voleu? Amb la calor que ha fet... No és que no sigui senzill, no, però aquest any no he fet fotografies sinó que he filmat les vacances amb una càmera de vídeo; i, és clar, un cop aquí la feina d'editar vídeo se m'ha fet una muntanya (tenia 50 gigues de filmació!). Un cop editat i gravat en un DVD he fet captures de pantalla del vídeo i aquestes són les que us penjo (triades en minuts aleatoris del primer dels tres DVD). Han estat unes vacances tranquil·les, de turisme familiar i cultural per l'interior del nostre país.


Concert de música clàssica al pati gòtico-renaixentista de l'antic Hospital de Santa Maria de Lleida, actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. El concert el feien mestres de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona.



Ella és la coreana Seon-hee Myong, que s'inicià al piano als tres anys d'edat i als nou ja debutava en un concert de sonates de Ludwig van Beethoven. El seu talent era tal que als tretze ja era solista a la Orquestra Nacional de Corea. Posteriorment va anar a estudiar als EUA, i ha actuat com a solista en grups de música de cambra en tots els continents. Actualment viu i treballa a Catalunya.







Passejant pel Carrer Estret del poble de la Donzell d'Urgell. On, certament, el nom fa la cosa.












Uns nens juguen amb la meva gossa, que sembla una mica resignada... XD









L'església de la Donzell d'Urgell, del s. XV. Una de les poques esglésies catalanes que no és ni romànica, ni gòtica, ni barroca, ni neoclàssica: sinó renaixentista.



El premi a tanta paciència és una visita al riu, que sé que li encanta. El riu Boix baixa de la serra del Montsec de Rúbies fins a desembocar al Segre, a l'altura de Baldomar.













L'imponent Montsec d'Ares, amb la vila d'Àger als peus (si veniu per aquí us recomano anar a menjar a Ca la Mercè, a les cases de Fontdepou: gent de la terra que fa molt bona cuina i segueixen els preceptes de l'slow food).




L'inici del congost de Mont-rebei per la cara sud. Al primer pla el pantà de Canelles, a la dreta el Montsec d'Ares i a l'esquerra el Montsec d'Estall.










Des del mateix punt, però enfocant a l'esquerra, l'ermita encimbellada de la Pertusa, amb el llarg pantà de Canelles al fons. Romànica del s. XI.








I finalment una imatge que costa molt de veure des de tan a prop: un estol d'una vintena llarga de voltors prenent el sol a la plana d'Urgell. Els voltors baixen cada matí des de les serres del Montsec a buscar menjar a la plana i, a la tarda, se n'entornen altre cop. Cada dia els vèiem volant al cel, però en aquest precís moment vam tenir la sort de topar-nos-hi al camp del costat de la carretereta que estàvem seguint.

Visites úniques